El Centre Excursionista de la Comarca del Bages va fundar-se el 22 de gener de 1905 al castell de Balsareny. Hi van participar excursionistes manresans i representants de diverses poblacions de la comarca del Bages.
El 9 d’abril d’aquell mateix any tingué lloc la constitució oficial de l’entitat al local de la Lliga Regional. El farmacèutic Josep Esteve va ésser nomenat primer president del Centre.
El centre va tenir el seu primer local social al segon pis de la Lliga Regionalista, i després, de 1910 a 1936, va traslladar-se a l’edifici del Teatre Conservatori. Durant la Guerra Civil, van ser desnonats i el local enderrocat i el centre va haver d’allotjar-se al carrer del Born nº 6 on s’hi va traslladar el museu nodrit per les aportacions dels socis. Més tard, aquest museu juntament amb el del C.E. Montserrat foren la base per a la creació del Museu de Manresa. Al maig del 1939 el centre s’instal·là definitivament a l’actual local de la casa Vidal del carrer d’Urgell nº 14. La inauguració oficial va fer-se l’octubre de 1940.
L’article primer del Reglament del CECB exposava els objectius de l’entitat : “El Centre Excursionista de la Comarca de Bages té per objectiu estudiar la comarca en tot el que ofereixi quelcom de notable la Naturalesa, com la Història, Art, Literatura, Llengua, Tradicions i Costums, fomentant el seu apreci per mitjà de publicacions, conferències, i, principalment, de l’excursionisme”.
Durant força temps, el CECB fou l’autèntic cenacle de Manresa. La seva biblioteca, l’única de la ciutat, les col·leccions d’art, arqueologia i ciències van ser el nucli de futurs museus. Els coneixements i descobertes que s’assolien eren divulgats a través de conferències, articles i reproduccions gràfiques en el prestigiós “Butlletí”, òrgan oficial de l’entitat i peça rellevant de l’hemeroteca local.
El Centre es dividia en vàries seccions (Foment de l’Excursionisme, Literatura i Publicacions, Biblioteca i Col·leccions, Indústries, Arqueologia i Arts, Educació Física i Ciències) i diverses subseccions per tal de treballar amb rigor científic les matèries que més interessaven als socis com ara: Naturalesa, Història, Art, Literatura, Llengua, Tradicions i Costums.
La secció de Folklore havia aconseguit reunir més de 1600 aforismes, publicar el calendari folklòric de la comarca, havia contribuït a introduir les sardanes, ballets i jocs populars. A més a més continuava treballant en la recerca de les més diverses tradicions, creences, llegendes i dites populars.
La secció de Ciències, dividida en vàries subseccions, va publicar articles, va donar conferències de caire divulgatiu i va organitzar recerques de jaciments. Amb el temps va anar fent una col·lecció d’espècies vegetals, mostres de fusta, mineralogia, zoologia i conquiliologia.
El CECB elaborà una carta geogràfica per a una Guia de la Comarca que havia de servir a molts industrials i empresaris. El març del 1931, el Centre oferia la seva tasca al reconstituït Govern de la Generalitat per col·laborar en l’estructuració del país en comarques naturals.
La Secció de Literatura i Publicacions, s’encarregava dels cursos d’idiomes com ara l’Esperanto i de la publicació del Butlletí.
La secció de Biblioteca del CECB col·laborava a la reconstrucció nacional de Catalunya mitjançant l’inventari complet de tot el material interessant que es podia recollir i/o fer constar de les excursions realitzades arreu de la comarca. Un cop catalogat, passava a formar part d’un fons d’estudi (Museu-Biblioteca) útil per a ser consultat i/o servir de base per a futurs treballs d’investigació. La secció de Biblioteca estava subscrita a les col·leccions de la Fundació Bernat Metge, Els Nostres Clàssics, Enciclopèdia de Catalunya i la Revista de Catalunya. L’any 1935 tenia ja 1487 volums.
La secció d’Arqueologia i Arts organitzava les excavacions i l’estudi de monuments antics. El 27 d’agost de 1934 es va inaugurar la nova Sala del Tresor Artístic de la Seu.
La subsecció fotogràfica, disposava d’un laboratori de fotografia, tenia cura de la conservació, catalogació i augment de l’arxiu fotogràfic. Organitzaren concursos de fotografia, com el Primer Saló Manresà de Fotografies de Muntanya (1933), i la inauguració del curs amb l’Exposició Social de Fotografia (1935).
Les sessions de cinema amateur de la subsecció de fotografia, projectaven films d’esquí. El 1935 es celebrà el Primer Concurs Manresà de Cinema Amateur.
Algunes excursions rellevants organitzades pel CECB en època republicana foren les de Girona – Costa Brava l’any 1931 i Vall d’Aran – Lourdes – Cerdanya Francesa el 1935.
Els dos presidents del Centre durant la República foren Josep Albagés i Ventura (1931-1933) i Antoni Muset i Ferrer (1934-1937). Coneguts prohoms de la vida manresana eren membres del Centre.
El 1936 el Centre va haver d’interrompre les seves activitats a causa de l’esclat de la Guerra Civil. El març del 1939, el CECB intentà reconstituir-se, tot esperant l’autorització governativa.
El 2 d’octubre de 1939, la Delegación Nacional de Deportes nomenava Miquel Vidal i Bonastre president-gestor del Centre, el qual formà nova Junta amb els supervivents de la que funcionava el juliol del 1936. La plena represa d’activitats no s’assolí pròpiament fins el 1942. “La publicació d’un full periòdic, “Circular”, succedani de l’antic “Butlletí”, i la primera assemblea general de la nova etapa eren símptomes clars de normalització dins les limitacions que imposava la dictadura franquista.
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1931-1936. Invitació a l’alcalde Lluís Prunés a la inauguració dels terrenys destinats a l’esport adquirits pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages; petició de permís per a celebrar la IX Volta a Manresa organitzada per la Secció Atlètica del CECB; circular del Consell Directiu justificant l’augment de la quota als associats; itineraris de les excursions a l’Empordà i a la Vall d’Aran i Lourdes; fulletons d’exposicions sobre fotografia social i Montserrat i de conferències de Joan Amades i Marian Foyé.
