Biografia
(Manresa, 1896 – Terol,1936)
Advocat i polític.
Fill d’una família benestant, cursà els seus estudis al Col·legi de Sant Ignasi regentat llavors pels Germans Maristes. Anà a Barcelona on a la Facultat de Dret obtingué el títol d’advocat i començà a exercir la seva professió.
Col·laborà al setmanari “L’Om” i després al diari “El Dia”.
Durant l’època del pistolerisme a Barcelona, es posà la toga per defensar les víctimes d’aquelles sagnants repressions. També com a advocat, col·laborà en la defensa dels consellers municipals de Manresa empresonats arran dels fets del Sis d’Octubre del 1934.
Fou membre d’Izquierda Republicana, partit liderat per Manuel Azaña. A les eleccions de febrer del 1936, sortí elegit en representació d’aquest partit com a Diputat a Corts per la circumscripció de Castelló de la Plana. Tot i que continuà residint habitualment a Barcelona, desplegà una gran activitat en defensa dels interessos de la seva circumscripció, com ara l’estudi i tramitació parlamentària d’ambiciosos projectes de regadiu per a la zona. L’esclat de la guerra civil ho paralitzà tot.
A l’inici de la guerra entomà la decisió de ser el responsable polític d’una columna, formada per milicians voluntaris i guàrdies civils, que sortí de Castelló cap el front de Terol. En arribar a la localitat de Puebla de Valverde, els guàrdies civils es passaren al bàndol franquista i delataren els seus companys.
Francesc Casas Sala fou fet presoner i executat per l’exèrcit franquista l’1 d’agost de 1936, a l’endemà d’un consell de guerra sumaríssim, realitzat sense les mínimes garanties processals per a l’acusat, en el qual ell mateix va assumir la seva pròpia defensa amb gran eloqüència i dignitat. Va morir cridant “Visca la República”.
Després de la seva mort, la ciutat de Barcelona li va dedicar un carrer com a homenatge a la seva memòria. Al finalitzar la guerra, les autoritats franquistes van tornar a canviar el nom del carrer tot reposant l’anterior, avui dia encara vigent: Duc de la Victòria, en honor al general Espartero, personatge de llarga trajectòria militar i política que a l’any 1842 va ordenar el bombardeig de Barcelona des del castell de Montjuïc.
Fotografies
18-4-1937. Barcelona homenatjà al manresà Francesc Casas Sala, diputat a Corts que fou afusellat pels franquistes l’estiu del 1936, tot dedicant-li l’antic carrer del Duc de la Victòria. Acabada la guerra, els franquistes reposaren el nom del carrer avui dia encara vigent: Duc de la Victòria, en honor al general Espartero, que el 1842 va ordenar el bombardeig de Barcelona des del castell de Montjuïc.
