Basiana i Arbiell, Evarist

Biografia

(Tàrrega 1893 – Manresa 1967)
Pintor.

Entre 1912 i 1922 es traslladà a Barcelona per tal d’ampliar els seus coneixements pictòrics i estudià a la Llotja. Freqüentà els Quatre Gats i aprofità per fer diverses estades a París, on s’imbuí de l’idealisme de Hegel, de Nietzsche, d’idees naturistes, de la teoria de l’evolució i sobretot, de les incisives incursions al cubisme de Picasso i Braque.

Fou el precursor a Manresa de l’impressionisme, el cubisme i el simbolisme. Reuní un grup important de deixebles. Pertanyia al grup Art Nou. Va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis fins el 1939. Després de la guerra fou depurat.

Exposà per primera vegada a les Galeries Dalmau de Barcelona el 1927. Més endavant exposà al Saló Primavera (Barcelona 1932) i al 1er. Saló d’Independents (Barcelona 1936).

L’any 1966 el Cercle Artístic de Manresa li feu una exposició homenatge. L’any següent de la seva mort la galeria Xipell va fer una exposició pòstuma de la seva obra “in memoriam”.

D’entre les seves obres destaquen : “La del manojo de rosas”, maternitats, retrats, figures, paisatges, composicions… Decorà els plafons del cafè La Gàbia del Passeig (ara desaparegut) i el panteó de la família Espinalt Vendrell al cementiri de Manresa. El 1930 pintà les maces velles de la Patum de Berga que només es fan servir per la festa de lluïment.

Documents

Article de Joan Baptista Claret sobre Evarist Basiana, publicat al diari “El Dia” el 10 de maig de 1930, on afirma rotundament que “Manresa no és una ciutat d’artistes” amb la intenció de lloar l’esforç i l’obra del pintor Basiana.