Entitat constituïda el gener del 1930 que tenia com a objectiu “fomentar i propagar el diví Art dels sons”, i oferia un concert al mes, entre octubre i juny. Es tractava de portar a Manresa “les més eminents agrupacions orquestrals, corals, concertistes i liederistes, tan nacionals com estrangers de més renom, que a cada curs desfilen per Catalunya, contractats per la Lliga d’Associacions de Música, a la que s’adherirà la de Manresa, permetent això, l’avantatjosa contractació dels artistes”. Als concerts, que es farien al teatre Kursaal, hi podrien assistir únicament i exclusiva els socis de l’entitat.
El 22 de gener, l’Associació de la Música aprovà els Estatuts i nomenà la Primera Junta, de la qual fou elegit president Dídac Baget Firmat. Dos dies després va tenir lloc el concert inaugural: un concert de Joan Manén, acompanyat al piano per Rosaura Coma. Ben aviat, l’associació arribà als 900 inscrits.
A partir d’aleshores, l’Associació portà a Manresa, entre d’altres, l’Orquestra de Cambra de Sabadell, l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Lamote de Grignon, l’Orquestra Simfònica de Madrid, la Societé des Instruments Anciens de París, el Quintet Català de Barcelona i els artistes Artur Rubinstein, Mercè Plantada, Marcos Redondo i E. Cohen.
La tasca de l’Associació enriquia notablement el panorama musical manresà, cosa que realment li feia falta a la ciutat si atenem els comentaris d’alguns crítics musicals –de vegades formulats amb un cert to elitista- segons els quals el públic manresà, en general, presentava uns dèficits de formació que impedien de vegades el seguiment correcte d’un concert (aplaudiments en moments inadequats, poca valoració d’alguns concerts on els sons no eren prou “estridents”…). Tanmateix, l’any 1932 l’entitat va haver de paralitzar la seva activitat a causa del dèficit econòmic que ja havia anat acumulant en el breu temps de la seva existència.
L’Associació de Música de Manresa va justificar l’existència d’aquest dèficit tot adduint que la contractació d’artistes estrangers era massa onerosa per l’entitat. Aquest argument, però, va motivar la publicació d’un manifest de rèplica signat per bona part dels músics i formacions musicals més prestigiosos de Catalunya (Lluís Millet, J. Lamote de Grignon, Eduard Toldrà, Emili Vendrell, Trio de Barcelona, Quartet Ibèric, Quintet Català, etc.). En l’escrit es criticava que s’haguessin de contractar artistes estrangers quan Catalunya tenia músics de gran categoria.
El fet és que dels 19 concerts celebrats, només 4 havien estat interpretats per artistes forans. Això va comportar algunes crítiques per la gestió econòmica de l’entitat, però inevitablement la importància del dèficit generat va obligar a la suspensió d’unes activitats realment necessàries en el teixit cultural i social de la ciutat.
(Vegeu també La música)
