L’entitat havia nascut a Manresa, el desembre de 1929, amb l’objectiu de vetllar per “la difusió de la cultura teatral entre els seus associats i el foment i ennobliment del teatre”. A més de les representacions teatrals, els estatuts permetien la celebració de conferències, lectures, cursets i concursos. Els socis de l’entitat havien d’abonar entre 24 pessetes (els que ocupaven un seient de grada), fins a les 48 de la platea o llotja del Teatre Conservatori.
L’entitat es va constituir oficialment l’1 de juliol de 1930 en una reunió al Teatre Kursaal, en la qual va ser escollit president Josep Vives Coll. Els altres membres de la Junta directiva foren: Joan Selves Carner, vicepresident; Lluís Mas Pons, secretari; Manuel Casanovas, comptable; Domènec Ramonet, tresorer; i Domènec Carreras i Jaume Torreguitart, vocals.
La primera representació va tenir lloc al teatre Conservatori, amb l’obra La Perulera, interpretada per la companyia d’Irene Alba. A partir d’aquest moment, l’escenari del Conservatori va ser testimoni d’obres reeixides d’autors com Zorrilla, Lope de Vega, Federico García Lorca o Alejandro Casona, així com també de Josep M. Sagarra amb La corona d’espines o L’hostal de la Glòria i algunes obres estrangeres. Cal destacar les actuacions de la Gran Companyia de Comèdies Margarida Xirgu, que interpretà amb un gran èxit Fuenteovejuna i Yerma. En aquesta última representació, que va tenir lloc el novembre de 1935, l’actriu fou homenatjada.
Tot i així, també es van produir decepcions com les que provocaren La diosa ríe de Carlos Arniches o bé Mi distinguida familia de Enrique Suárez de Deza, o La escuela de las princesas de Jacinto Benavente. La darrera representació fou la comèdia Yo quiero de Carlos Arniches, el 16 de juny de 1936.
La programació d’”Els Amics del Teatre” va rebre sovint crítiques de “provincianista”, d’estar massa castellanitzada i de baixa qualitat. Joaquim Amat-Piniella fins i tot es demanava públicament si no caldria canviar el nom de l’entitat pel de “Amigos del Teatro”, i trobava “incomprensible i absurd” que es fes una programació frívola i de passar l’estona, en comptes d’educar un públic en el bon teatre. En el fons, les crítiques traslluïen el que segons molts era una realitat: la crisi del teatre en general i el poc nivell d’un públic que, en molts casos, no havia tingut la sort de rebre una bona formació i que, ateses les característiques de la societat d’aquella època, s’havia hagut de posar a treballar a una edat ben tendre.
(Vegeu també El teatre)
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1930-1935: Programes de diverses sessions dramàtiques al Teatre Conservatori, destacant “Fuenteovejuna” de Lope de Vega a càrrec de la companyia de Margarida Xirgu i de “L’Hostal de la Glòria” de Josep Maria de Sagarra a càrrec de la gran Companyia Catalana Vila-Daví; representació a l’Hotel Granja Mundial de les “Bodas de sangre” de Federico Garcia Lorca per la Companyia còmico-dramàtica espanyola.
