Acció Catalana Republicana

L’Acció Catalana Republicana havia nascut d’una escissió de la Lliga i havia estat perseguida durant la Dictadura de Primo de Rivera per “separatista”. A Manresa, es reorganitzà a partir de 1930 amb el nom d’Acció Catalana de la Comarca del Bages i participà activament en la formació de la coalició de Concentració Republicana que fou la guanyadora de les eleccions municipals d’abril de 1931 que proclamaren la República.

Després d’això, bastants membres d’Acció contribuïren a crear ERC a Manresa i s’integraren dins d’aquest nou partit. Fou el cas de dirigents com ara Francesc Senyal Ferrer, Francesc Farreras Duran, Ramon Sanz Ibars o Joan Selves i Carner.

No obstant això, d’altres membres d’Acció continuaren dins el partit, el qual continuà existint com a entitat política independent. El novembre de 1931 s’adherí al Partit Catalanista Republicà. Ideològicament, defensava la llibertat nacional de Catalunya i el dret a l’autodeterminació, dins un sistema polític “liberal, democràtic i republicà”.

Acció Catalana solia formar part de les coalicions d’esquerres juntament amb ERC, la qual cosa li permeté tenir representació política a l’Ajuntament i es mantingué sempre fidel a la República. Per aquest motiu, molts dels seus membres foren víctimes de la repressió franquista. Entre els seus principals dirigents hi trobem periodistes, intel·lectuals i escriptors com ara Josep Martí Farreras, Antoni Invers Pi, Vicenç Prat Brunet, Josep Torra i Pujol i Antoni Esteve i Subirana. Era un partit amb quadres dirigents ben preparats però que electoralment es veia perjudicat per la competència amb ERC.

Documents

Manresa. Anys 1931-1932. Manifest del partit, del desembre de 1931, en què recorden l’ideari de l’organització i reafirmen la seva singularitat en relació d’altres forces polítiques republicanes, i octaveta d’un míting a celebrar al Teatre Conservatori. (Document procedent de l’Arxiu Comarcal del Bages).