En el curs escolar 1932-1933 entrà en funcionament l’Escola Municipal de Música de Manresa. L’Orfeó Manresà, una de les entitats que més havia lluitat per assolir aquest objectiu, cedí provisionalment els seus locals del Teatre Conservatori perquè la nova Escola Municipal de Música pogués començar immediatament les seves activitats.
El primer director de l’Escola fou Miquel Blanch i Roig (el “Mestre Blanch”), que aconseguí el càrrec després de guanyar un concurs-oposició en el qual intervingué, com a membre del tribunal, el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català.
L’Escola Municipal de Música estabilitzà la seva matrícula a l’entorn dels 90 alumnes. Tanmateix, les seves condicions materials eren més aviat precàries: ocupava un espai cedit provisionalment, instruments musicals –com ara el piano- eren de lloguer, i s’hi passava fred. En aquest sentit –i com a exemple de la difícil situació que travessava- cal dir que durant el curs 1935-1936 –en ple Bienni Negre- professors i alumnes de l’Escola, a raó de 25 cèntims mensuals, hagueren de comprar les serradures per escalfar-se ja que aquell curs –a diferència dels altres- l’Ajuntament no sufragà aquesta despesa.
Miquel Blanch fou assassinat al començament de la Guerra Civil i fou substituït com a director per Marià Homs i Montserrat, càrrec del qual fou depurat pel franquisme.