Les colònies escolars

L’Ajuntament de Manresa impulsà l’organització de colònies escolars per als nens i nenes de les escoles públiques pertanyents a les classes socials més desafavorides.

A les colònies, sempre supervisades per mestres, s’atenia tant la formació física com la intel·lectual mitjançant el contacte amb la natura, els treballs de plàstica, excursions lúdiques i culturals, música, gimnàstica, jocs… i es donava una especial importància a l’alimentació i a la higiene corporal.

Aquestes activitats estiuenques eren finançades per les institucions públiques (Ajuntament, Generalitat, Ministeri) i per aportacions privades de particulars, empresaris i botiguers.

A partir de l’any 1934 l’Associació de Pares de Família de Manresa, davant del què consideraven una discriminació de l’Ajuntament de Manresa contra les escoles confessionals, organitzarà, amb el suport dels partits de dreta, unes colònies per a alumnes d'escoles religioses.

D’acord amb les idees de renovació pedagògica, l’Ajuntament de Manresa impulsà l’organització de colònies escolars. En principi, tenien prioritat per poder anar a aquestes colònies els nois i noies de les escoles públiques pertanyents a les classes socials més desafavorides. Així, per exemple, hi anaven fills i filles de famílies nombroses, d’obrers en atur forçós, de vídues o de pares malalts. Jaume Quadrat, un dels mestres coordinadors de les colònies les qualificava d’”obra veritablement cristiana”, segurament també en contraposició a les crítiques que la política educativa municipal despertava per part dels sectors més confessionals de la societat manresana.

A les colònies, sempre supervisades per mestres, els escolars passaven a ser els protagonistes, ja que tot es feia segons les seves necessitats i/o interessos, d’acord amb el següent programa:

Es considerava que anar al mar o a la muntanya era del tot necessari per als infants amb problemes de salut.
S’atenia tant la formació física com la intel·lectual mitjançant el contacte amb la natura, els treballs de plàstica, excursions lúdiques i culturals, música, gimnàstica, jocs…
Es donava una especial importància a l’alimentació i a la higiene corporal. Tot plegat era controlat amb revisions mèdiques al marxar i al tornar.

Durant l’estiu de 1931 s’organitzaren les primeres colònies escolars a Moià, on participaren un total de 70 infants. L’Ajuntament col·laborà al seu finançament amb 4.000 pessetes. La resta de diners es recaptaren en diversos actes propagandístics i a través d’una subscripció pública, en la qual destacaren les aportacions de la Junta de Protecció a la Infància i de la Federació Local de la CNT. També s’aconseguiren 3.000 pessetes de la Direcció General de 1ª Ensenyança de Madrid gràcies a les gestions del diputat Joan Selves.

L’any 1932 la destinació de les colònies fou Berga. Segons la Memòria que editava cada any l’Ajuntament sobre les colònies escolars, hi havia 300 alumnes seleccionats per anar-hi, però el pressupost només arribà per a 100 infants, malgrat les subvencions de l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d’Instrucció Pública. Al diari “El Dia” llegim que mentre la CNT havia donat 1.150 pessetes, el Casino de Manresa –entitat que agrupava alguns dels membres més significatius de la burgesia manresana- només havia aportat 175 pessetes.

Les colònies dels anys 1933 i 1934 tingueren lloc a Berga i a Pineda de Mar. A les de 1933 hi participaren 150 nois i noies, xifra que augmentà fins a 200 l’any següent. Malgrat tot, només hi havia pogut anar la meitat de la població escolar manresana proposada pels metges.

El mateix any 1934 l’Associació de Pares de Família de Manresa organitzà a la Pobla de Lillet unes colònies per a alumnes d’escoles religioses, que tenien el suport dels partits de dreta locals i eren justificades amb els següents motius:

Criticaven, dins del context de la polèmica religiosa de l’època, que a les escoles municipals no s’hi practiqués la religió.
Consideraven una discriminació que l’Ajuntament només organitzés colònies per a alumnes de l’escola pública.
Acusaven a l’esquerra de fer electoralisme amb aquesta qüestió.

La clara acusació política que significava aquest darrer punt es basava en el fet que, en el context de les eleccions municipals del gener de 1934, l’alcalde Francesc Marcet havia enviat una carta, com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, a les famílies dels nois i noies que havien anat a les colònies municipals. En ella, després de recordar que aquelles eren possibles “gràcies a l’actuació de la majoria republicana de l’actual Ajuntament”, demanava el vot a favor de la “candidatura de concentració republicana d’esquerres” perquè pogués continuar “l’obra social de les colònies escolars”.

Per la seva banda, “El Dia”, defensava la justícia de la política municipal que beneficiava “als infants veritablement necessitats, que no poden pagar mensualitats” enfront del “sectarisme religiós de les dretes”, i afirmava que els beneficiats de les colònies catòliques haurien d’estar agraïts a l’Ajuntament republicà d’esquerres, ja que “si aquest no hagués creat les seves Colònies, no dubteu que els “Pares de Família” (…) no s’haurien esmerçat a organitzar-ne unes altres. Al cap i a la fi, millor per als infants, que no hi tenen cap culpa”.

A l’estiu de 1935, degut a la pressió de les esquerres, l’Ajuntament sorgit arran dels Fets del 6 d’Octubre organitzà també les colònies d’aquell any. El 1936, restituït el govern municipal d’esquerres anterior, es tornaren a fer a Berga i Pineda de Mar, mentre que les catòliques repetien estada a la Pobla de Lillet. Tanmateix, l’esclat de la Guerra Civil alterà la seva planificació habitual.

Documents

Manresa. 1931-1936. Les colònies escolars. (Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Entre la documentació, cal destacar un cartell, díptics, memòries, factures, un diari de les activitats, una fitxa sanitària completa d’un infant, acords municipals sobre el tema, correspondència entre el conseller de Cultura de la Generalitat i l’alcalde Francesc Marcet, cartes de suport de l’Associació de Dependents i del Foment de la Sardana, un esborrany de carta de l’alcalde Francesc Marcet als pares d’alumnes que han anat a les colònies perquè votin la candidatura republicana ( que fou motiu d’una agra polèmica electoral) i una carta al director de la colònia escolar Jaume Cuadrat.