A primers d’octubre del 1934, la situació política i social era realment tensa. La pugna entre dretes i esquerres arreu de l’Estat havia arribat a un punt crític. S’albirava que podien esclatar incidents greus, afavorits en part per la política de confrontació de Josep Dencàs, conseller de Governació de la Generalitat després de la mort de Joan Selves i, per tant, màxim responsable de l’ordre públic a Catalunya.

En aquest sentit, l’alcalde de Manresa Francesc Marcet va escriure en unes memòries manuscrites que a les 10 de la nit del dia 3 d’octubre “es presentaren en un cotxe de la conselleria de Governació quatre inspectors de policia amb l’ordre d’en Dencàs de procedir aquella mateixa nit a efectuar un registre al domicili de significats elements dretans”.

Sempre segons la versió de Marcet, aquest s’oposà a l’esmentat registre i va fer que els policies tornessin a Barcelona. Per la seva banda, l’alcalde es comprometé a entrevistar-se personalment amb el conseller Dencàs a Governació. A continuació, Francesc Marcet explica una anècdota molt significativa: a l’endemà, dins l’edifici de la Conselleria, Dencàs amenaçà a l’alcalde de Manresa de tancar-lo a la presó per no haver obeït les seves ordres. Però en aquell moment entrà un sastre al despatx i Dencàs concentrà tot el seu interès en emprovar-se un uniforme “ple de galons”. Davant d’això, Francesc Marcet va optar “per sortir de Governació amb l’amargor del que representava el que havia vist”.

El dia 5 d’octubre, després de l’arribada de la CEDA al govern espanyol, l’Aliança Obrera, amb el suport tàcit de la Generalitat, va declarar la vaga general a Catalunya. A Manresa, aquesta vaga començà a estendre’s durant el matí d’aquell mateix dia  amb la participació dels piquets d’Aliança Obrera (la CNT-FAI es mantingué al marge), cosa que paralitzà les activitats quotidianes de la ciutat. Al migdia va ésser assaltat i saquejat el local del Partit Radical. Entre d’altres destrosses que hi feren els assaltants, es cremà al carrer el retrat d’Alejandro Lerroux, president del govern central en aquells moments.

Mentrestant, el Batalló de Metralladores de la caserna del Carme es mantenia al marge dels fets, sens dubte esperant ordres superiors concretes. Per tant, durant aquestes primeres hores del moviment insurreccional contra el dretà govern central, foren els membres d’Aliança Obrera, dels Rabassaires i dels Escamots de les Joventuts d’Estat Català, els qui es feren amos dels carrers. Molts d’ells duien armes, algunes de les quals sembla que provenien del saqueig d’establiments especialitzats. Aquest era el cas, per exemple, de l’armeria del carrer de Magnet, que va ser assaltada durant la matinada del 5 al 6, i d’on s’endugueren armes de caça, municions i dinamita.

El dia 6, continuà la vaga general mentre la ràdio anunciava que, a les vuit del vespre, parlaria el president de la Generalitat, Lluís Companys. El Bloc Obrer i Camperol, integrat dins l’Aliança Obrera, convocà una manifestació que es formà a la plaça de Francesc Macià i, després de recórrer diversos carrers de la ciutat, es dirigí cap a l’Ajuntament. En arribar a la plaça, una comissió entrà a l’Ajuntament i reivindicà, entre d’altres coses, la proclamació de la República Catalana i la dissolució dels ordes religiosos. Més tard, cap a les quatre de la tarda, es celebrà un míting a la plaça de braus organitzat per l’Aliança Obrera.

Val a dir que l’Ajuntament era el centre dels esdeveniments a escala local i que, des d’un bon principi, hi havia hagut allí una frenètica activitat no exempta de confusió. Pels terrats de les cases de la plaça hi havia gent armada, i sota els pòrtics de la Casa de la Ciutat hi havia guàrdies d’assalt (la policia de la República) i alguns mossos d’esquadra.

Quan es conegué la notícia de la proclamació de l’Estat Català a Barcelona per part del president Companys, començaren a arribar a Manresa, mitjançant camions i taxis incautats, rabassaires de tota la comarca per tal d’adherir-se al moviment, que en cas de triomfar suposaria l’aplicació de la Llei de Contractes de Conreu. Com que les notícies que arribaven eren cada cop més pessimistes, alguns d’ells marxaren cap a Barcelona. Tanmateix, abans d’arribar-hi va córrer la veu de la rendició del president Companys i es dispersaren.

És remarcable la versió dels fets que dóna el aleshores regidor de Cultura Vicenç Prat  (d’Acció Catalana) en les seves Memòries. Segons explica, cap el migdia del dia 6 tingué lloc a la caserna del Carme una entrevista extraoficial entre el comandant militar Emeterio Saz (que estava acompanyat pel capità de la guàrdia civil i pel jutge de primera instància), i l’alcalde Francesc Marcet i el mateix Vicenç Prat. En aquesta reunió, Saz informà que, havent estat declarat l’estat de guerra, ell havia d’assumir la responsabilitat de mantenir l’ordre i sol·licitava que l’Ajuntament col·laborés posant-se a la seva disposició. Marcet respongué que ell no tenia coneixement oficial de la situació i que havia d’esperar a rebre ordres del govern de la Generalitat. S’acordà que el Consistori tindria un termini de temps per prendre una decisió i que aleshores el cap militar actuaria en conseqüència.

Segons Francesc Marcet, ell i Vicenç Prat, a l’acabar l’entrevista, foren acompanyats pel mateix Emeterio Saz cap a la sortida de la caserna, però per un camí diferent del de l’arribada, de manera que veiessin “formant en peu de guerra tot el batalló de metralladores amb homes, animals i màquines. Si el propòsit del sr. Saz fou el de fer-nos por confesso que ho va aconseguir”.

De tornada a l’Ajuntament, es decidí rellevar de la seva responsabilitat al cap dels mossos d’esquadra i dels guàrdies d’assalt, els quals tornaren amb els seus homes cap a Barcelona. Aleshores, l’alcalde sol·licità que tothom abandonés l’Ajuntament i només es quedaren els regidors que formaven la majoria catalanista-republicana (la Lliga, els carlins i els radicals no participaren en els Fets), els quals tancaren les portes i finestres de l’edifici.

El cas és que l’Ajuntament quedà, doncs, sense cap mena de protecció armada. Es comunicà al comandament militar que, mentre el govern de la Generalitat no ho ordenés, no es lliurarien els càrrecs. Cap a les tres de la matinada, les tropes sortiren al carrer i instal·laren, apuntant a l’Ajuntament, dues metralladores al carrer de Sant Miquel i dues més a la confluència del carrer del Rec i el de Sobrerroca.

A les sis del matí es conegué la rendició de Lluís Companys, i els regidors manresans posaren els seus càrrecs a disposició del comandant militar. Aquest ordenà que anessin sortint de dos en dos, i a mesura que ho feien, eren detinguts i portats a la caserna del Carme. Alguns elements de l’extrema dreta local aprofitaren per regirar les dependències de l’Ajuntament. Posteriorment, els regidors detinguts foren conduïts a la presó de Manresa, on ja havia ingressat Marià Homs, cap local de les Joventuts d’Estat Català. Al cap d’uns dies foren traslladats a la Model de Barcelona.

Es calcula que, durant els primers dies de repressió posterior al Fets, van ser empresonades a Manresa prop de 500 persones, 97 de les quals foren processades. Igualment,  63 funcionaris municipals foren acomiadats. Alguns d’aquests funcionaris municipals, escriuen al secretari de l’Ajuntament que no podran assistir al seu lloc de treball per trobar-se detinguts. La majoria de detinguts van poder sortir de la presó en llibertat provisional el dia de Nadal d’aquell mateix any.

Al matí del diumenge 7 d’octubre, la guàrdia civil registrà i clausurà diversos centres d’organitzacions sospitoses d’haver col·laborat en el fracassat moviment, com per exemple, el d’ERC, el del Centre de Dependents i el de la CNT. El diari “El Dia” va ser clausurat (no reaparegué fins el 8 de gener de 1935). Forces de l’exèrcit patrullaven pels carrers, registraven els transeünts i impedien la formació de grups. Segons el diari barceloní “La Veu de Catalunya”, Manresa estava presa militarment.

Com que el dia 8 la vaga encara continuava, el comandant militar Emeterio Saz publicà un ban on amenaçava amb l’acomiadament i el processament a tot aquell que no s’incorporés immediatament al treball. Fins i tot facultava a la patronal de Manresa i comarca a rescindir els contractes de treball.

El dia 11, el mateix comandant militar de Manresa, obeint ordres del general Batet (màxima autoritat militar de Catalunya), feu efectiva la suspensió en els seus càrrecs als regidors de l’Ajuntament. Alhora, nomenava el comandant Luis Menéndez Maseras alcalde-gestor de la ciutat, càrrec que exercí fins el 8 de maig de 1935. Durant aquests set mesos es resolgueren només aquelles tasques administratives imprescindibles per al funcionament del municipi. Malgrat la militarització d’aquest càrrec públic, no per això deixaren de produir-se atemptats, ja que el 19 de gener de 1935, l’ex-alcalde Francesc Marcet –que feia pocs dies havia sortit de la presó en llibertat provisional- va resultar ferit de consideració al cap quan fou agredit per tres individus.

A partir del maig de 1935, el poder local tornà oficialment a mans dels civils, però només a aquells que pertanyien a partits els quals no havien participat en els Fets del 6 d’Octubre. Passaren a formar part de l’Ajuntament, 7 representants d’Acció Popular Catalana (CEDA), 7 dels Radicals, 4 de la Lliga (que mantenia els mateix nombre de regidors de les darreres eleccions), 2 dels carlins i 1 independent. És a dir, un predomini evident dels partits de dreta. El dia 14, Josep Maria Servitje Dalmau (Lliga) fou elegit nou alcalde de Manresa, afavorit per les picabaralles entre radicals i cedistes. La victòria de les esquerres a les eleccions generals del febrer de 1936 significà la restitució dels ajuntaments que havien estat democràticament elegits a les municipals de gener de 1934.

Documents

Manresa. Octubre 1934. Relació de detinguts arran dels Fets del 6 d’octubre. Cartes d’alts funcionaris de l’Ajuntament de Manresa (Joan Masats, Marià Homs, Jaume Vall, etc.) en què informen que si no s’han presentat als seus llocs de treball (després del 6 d’octubre) és perquè es troben empresonats. (Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Fotografies

Manresa. 7-10-1934. Soldats de la Caserna del Carme pels carrers de Manresa, l’endemà del 6 d’Octubre.

Ressò a la premsa

La informació al diari “El Pla de Bages”:

La informació al diari “Pàtria”:

Textos

PEDRO FLORES MARTÍNEZ: fragments de les seves memòries dedicats al 6 d’Octubre (Memòries de Pedro Flores. A la recerca de l’ideal anarquista. Centre d’Estudis del Bages, 2003)

FRANCESC MARCET I ARTIGAS: manuscrit sobre el 6 d’Octubre a Manresa

VICENÇ PRAT I BRUNET: capítol de les seves memòries dedicat al 6 d’Octubre (Mèmories de Vicenç Prat i Brunet (1902-1957). Centre d’Estudis del Bages, 2002)

JOAQUIM SARRET I ARBÓS: “El nou Govern d’Espanya” (manuscrit inèdit sobre el 6 d’Octubre a Manresa, conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages)