Un projecte que fou àmpliament debatut durant la República, però del qual no se’n van començar les obres fou el de la construcció d’un pont que unís l’estació del Nord amb el centre de la ciutat, connectant la Plaça de la Reforma ( en aquesta època sense urbanitzar), amb el carrer del Born i la Plana, a través de l’obertura del carrer d’Alfons XII.
L’accés a l’estació es feia per una palanca de ferro molt estreta i només utilitzable pels vianants. Aquesta precària infraestructura era la carta de presentació de la ciutat per tothom qui arribava per aquest indret.
L’obra es va incloure dins l’emprèstit que l’Ajuntament manresà va contraure en època republicana. Això no obstant, el projecte topà amb limitacions pressupostàries a banda d’esmenes de caire més tècnic.
Com tants de projectes la guerra truncà la realització d’aquesta obra. A més a més, el 24 de gener de 1939, amb la retirada dels republicans a la fi de la guerra civil, es va dinamitar la passarel·la.
L’enllaç de la plaça de la Reforma amb el carrer del Born va ser descartat el 1933. L’arquitecte municipal Pere Armengou era contrari a l’obertura de La Plana de l’Om, que significava també l’enderrocament d’un edifici de cert valor artístic: Cal Centó de la Plana, tot argumentant que el carrer del Born perdria tot l’encant. El projecte es va arxivar i calgué esperar molts anys per veure aquesta obra realitzada.
Fotografies
Manresa. La plaça de la Reforma, abans de la seva urbanització, i l’Estació del Nord.