Moviment de joves fundat a Barcelona el març de 1931 pel capellà Albert Bonet. Poc temps després, es va constituir a Manresa al local de la Joventut Catòlica. La presentació de l’organització i les finalitats del fejocisme foren explicades pel metge manresà Pere Tarrés i Claret, vicepresident del Consell Federal de Catalunya del moviment cristià, la figura humana del qual ha estat recentment beatificada pel Vaticà.
El primer grup de fejocistes seria el grup “Manresa”, amb un centenar de membres a l’inici del 1932. Ben aviat, a causa del gran nombre de socis que s’apuntaven a la Federació, es decidí dividir el grup inicial en tres: els obrers manuals i camperols, els estudiants i els oficinistes independents. De fet, aquest creixement a Manresa s’emmarca en el gran i ràpid èxit que la FJC tingué arreu de Catalunya, malgrat les suspicàcies de les dretes i de sectors eclesiàstics integristes –que la consideraven massa “moderna” i “nacionalista catalana”-, i també de les esquerres, que la consideraven “feixista” pels mítings espectaculars i les concentracions multitudinàries que feien els fejocistes.
El març del 1932, s’inaugurà el nou local social al carrer de Sobrerroca amb l’assistència dels màxims mandataris de la federació. Els fejocistes van fer una crida a la joventut manresana a través d’un manifest que emfasitzava en la voluntat de formar integralment els joves basant-se en els ideals de Crist i de Catalunya.
L’activitat dels diferents grups i seccions de la FJC desenvolupada durant aquells anys fou força notable. A banda dels actes pròpiament religiosos ( exercicis espirituals, misses, processons, recessos…), també organitzaren molts actes culturals, recreatius i esportius com ara aplecs a Joncadella i al santuari de la Salut, excursions, acampades, colònies, conferències, cercles d’estudis, representacions escèniques, exposicions de tot tipus etc. Cal destacar la Diada Diocesana d’Estudis celebrada a Manresa el 1932 i les Jornades Professionals ( basades en visites, conferències i una exposició sobre treballs manuals).
La importància que la Federació de Joves Cristians donava a l’esport, com a part de la formació integral de la persona i de la millora de la seva salut mental i física, i la voluntat d’algunes seccions de portar a terme diverses activitats esportives obligà als fejocistes manresans a buscar un terreny idoni per a la pràctica esportiva. La família Gomis, el febrer del 1932, cedí als fejocistes, el seu jardí i pistes de tennis del carrer dels Docs (actual carrer Jacint Verdaguer). Per tal d’ampliar-lo i poder tenir un camp de futbol de mida petita i pistes d’atletisme, l’entitat adquirí els terrenys d’un camp colindant. Aquest espai s’inaugurà el 5 de maig del 1932 amb un festival atlètic. Poc després es creà la Junta del camp d’esports per tal d’impulsar les activitats físiques. Més endavant, encara s’amplià més el terreny adquirint noves parcel·les. El nou campus esportiu dels fejocistes fou inaugurat l’octubre del 1933.
Poc abans d’iniciar-se la Guerra Civil el nombre de fejocistes (entre 15 i 35 anys) i avantguardistes (de 10 a 14 anys) manresans era d’uns tres-cents. Arreu de Catalunya eren uns 14.000 i 8.000, respectivament. Quan esclatà el conflicte bèl·lic, els fejocistes foren perseguits, acusats de “catòlics” i “enemics de la Revolució”: només a Manresa en foren assassinats 15. I durant el franquisme el moviment fejocista fou prohibit per “catalanista”.
Fotografies
29-8-1935. Exposició de premsa catòlica de Catalunya, organitzada pel grup “Jacint Verdaguer” de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJC), al seu local social del carrer de Sobrerroca.
30-8-1935. II Concurs-exposició dels fruits de la terra, a les aules de l’Escola Popular del carrer dels Infants, organitzat per la secció de la Joventut Agrícola Cristiana, constituïda dins el grup “Endavant” de la FJC.
