Una vegada proclamada la República, els nous dirigents varen replantejar-se les relacions que, fins ara, s’havien mantingut entre l’Església i l’Estat. Un dels temes a remodelar era la reducció d’ordes religiosos donat l’elevat nombre que, a parer seu, hi havia per tot l’Estat espanyol.
A Manresa, ciutat tradicionalment amb presència de religiosos de companyies ben diverses, s’originà una dialèctica entre els sectors dretans, a favor del manteniment de les congregacions religioses i, els republicans a favor de reduir-ne el nombre. Això no obstant, el nou alcalde Joan Selves havia estat felicitat per l’arxiprestat de la Seu, tot i que li recordaven els “drets de la religió” a l’hora “d’exercir tan difícil càrrec”.
Pocs dies després de ser nomenat alcalde, Joan Selves va rebre una carta d’en Lluís Carné, tiet de l’alcalde que exercia de capellà a la parròquia de Ntra. Sra. de la Soledat d’Igualada. En la missiva li recrimina la retirada d’imatges religioses de l’Ajuntament de Manresa. Lluís Carné apel·la a les conviccions religioses del seu nebot per tal de retornar la imatgeria al seu lloc perquè “la república no té d’estar renyida amb la religió ni la religió amb la república, al menys és el mode de sentir de l’Església. Si no pots logrà això me sembla que faries millor deixant la vara”.
El 3 de juny de 1931, l’Ajuntament de Manresa aprovà per majoria de vots una moció presentada pels membres d’esquerra, on s’acorda que “davant el crescudíssim nombre d’ordes religiosos, davant la revisió del Concordat Església-Estat espanyol, es demana al govern provisional de la República que es suprimeixin ordes que no tinguin una finalitat benèfica i que els edificis passin a poder dels municipis”. L’alcalde Selves féu explícit que segons el Concordat vigent, només podia haver-hi tres ordes religiosos a tot l’Estat.
Els rectors de les tres parròquies manresanes així com algunes entitats i associacions de la vida social de Manresa, van reaccionar i protestar aviat i amb força. Van posicionar-se en contra de la supressió d’ordes religiosos argumentant que era contrari a l’esperit de les Bases de Manresa.
En aquesta línia, el 19 de juny, membres de la Junta de la Lliga Parroquial de la ciutat de Manresa “en nom de tres-cents trenta dos exercitants manresans” sol·licitaven al president Francesc Macià que exercís “la seva alta influència en pro de la conservació i defensa de totes les Ordres religioses, i especialment de la Companyia de Jesús que ha fet gloriosa arreu del món conegut la nostra ciutat per ésser el bressol dels Exercicis”. Es referien, evidentment, al “Llibre dels Exercicis Espirituals que Sant Ignasi escrigué en la nostra Santa Cova”. Entre els signants de la sol·licitud, hi havia el dirigent carlí local Josep Prat i Piera i el sacerdot Pere Llehí i Ramoneda.
Tanmateix, el gener del 1932, es publicà el decret del Govern de la República pel qual dissolia la Companyia de Jesús, argumentant-ho per la forta influència políticosocial d’aquest orde i per intervenir en empreses sense cap relació amb la religió. Els jesuïtes tenien 10 dies per deixar els convents que passaven a ser propietat de l’Estat.
El dirigent de la Federació de Joves Cristians de Catalunya el manresà Pere Tarrés i Claret, es queixà de manera enèrgica argumentant que l’expulsió dels jesuïtes significava, per Manresa, la “profanació dels nostres llocs sagrats: la Santa Cova, l’església de Sant Ignasi, el Rapte…”. Això no obstant, el 3 de febrer del 1932, la Companyia de Jesús abandonava les seves residències a Manresa.
A l’alcalde Prunés li van arribar cartes de ciutadans demanant la reobertura de la Cova de Sant Ignasi i del Rapte. També li van adreçar alguna carta demanant-li feina emparant-se en l’article 33 de la “Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas”.
Les autoritats manresanes van plantejar, en més d’una ocasió, la conveniència que la Cova passés a ser un edifici escolar davant el dèficit d’espais educatius que patia la ciutat.
La Llei de Confessions i Congregacions Religioses de maig del 1933, va prohibir les activitats docents exercides pels religiosos. Tres mesos després, els Germans de les Escoles Cristianes de Manresa s’acomiadaren amb un “a reveure” que fou molt aplaudit per uns, però que comportà una gran tristesa i indignació per d’altres.
Un altre moment de controvèrsia entre laïcitat i religiositat es donà amb la secularització del cementiri. El marc legal era el decret del Govern de la República del 9 de juliol del 1931, que regulava la custòdia dels cementiris a mans dels municipis que, conjuntament amb la llei de cementiris municipals del gener de 1932, encengueren els ànims de molta gent.
La primera manifestació de la llei fou l’enderrocament del mur que separava el cementiri catòlic del civil. Dues actuacions més dins del recinte necrològic, provocaren molta polèmica i força escrits a la premsa, d’una banda la retirada de l’Àngel del cementiri, escultura del manresà Carles Flotats que presidia la porta principal del recinte funerari i de l’altra, la clausura i posterior enderrocament de la capella ubicada dins del cementiri.
Aquests fets suscitaren una protesta per part dels grups polítics minoritaris dretans a l’Ajuntament, dels rectors de les parròquies, de l’Associació de Pares de Família i del bisbe de Vic. Aquest darrer va rebre una carta de l’alcalde manresà on li justificava l’enderroc de la capella, argumentant entre d’altres coses, que la capella “fou construïda amb cabals de l’Ajuntament i de la Junta del Cementiri”.
Durant el Bienni Negre, l’Ajuntament de Manresa amb l’alcalde Servitje al capdavant, en resposta a una petició d’institucions i particulars, acordà reposar l’escultura de Flotats a la portalada del cementiri i reconstruir la Capella catòlica a l’interior del cementiri.
La prohibició de les processons de Setmana Santa, Corpus i de la Festa Major avivaren la polèmica i accentuaren la dicotomia entre clericals i anticlericals. A més a més, l’Ajuntament de Manresa deixava de subvencionar les festes que tinguessin un caire religiós. Fins i tot, la Festa de la Llum fou molt qüestionada en aquesta etapa. En les peticions de permís a l’Ajuntament per tal de fer processons a Manresa, les entitats com ara la “Divina Pastora”, apel·laven sempre que eren uns actes que es feien des de temps immemorial.
En els anys previs a la Guerra Civil, a través de la premsa, s’anaren exaltant els ànims d’una i altra visió sobre la presència de la religió en el quefer quotidià.
Cal dir també, que a banda de la religió catòlica, hi ha constància de la presència a Manresa de l’Associació Adventista del Setè Dia des del 1932, i d’un nucli protestant que l’any 1934 inaugurà el seu temple evangèlic al carrer de Circumval·lació.
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1931-1935. Escrit de catòlics manresans, en representació de les parròquies de la ciutat, cridant a la col·laboració i participació de tothom en la Festa dels Cossos Sants, a la qual l’Ajuntament republicà no volia donar-hi cap suport; crida dels sectors confessionals contra la laïcització de l’escola; pamflet crític sobre la contradicció de l’Esquerra respecte a l’escolarització; escrit exposant uns fets imputables al rector de Navàs, Josep Morta; dictamen del consistori manresà demanant al Govern de la República la supressió dels ordes religiosos; instruccions de l’alcalde Lluís Prunés als directors dels centres escolars de retirar els crucifixos de les aules; petició dels caputxins a l’alcalde Prunés per realitzar la tradicional processó de la Divina Pastora; petició d’un ciutadà a l’alcalde Prunés perquè reobri la Sta. Cova i el Rapte; cartes del pare caputxí Roderic a l’alcalde Francesc Marcet sol·licitant permís per a la processó del Via Crucis i demanant que no enderroqui la capella del cementiri; ofici de l’alcalde Marcet adreçat al bisbe de Vic argumentant l’enderroc de la capella del cementiri; el prevere de la Seu convida a l’alcalde Marcet a la benedicció de les obres acabades de la Sala Arxiu-Museu; acords municipals de l’alcalde Josep M. Servitje, durant el bienni de dretes, sobre la reposició de l’escultura de l’àngel de la portalada del cementiri i de la reconstrucció de la capella del mateix recinte funerari.
Fotografies
Dues vistes de processons pels jardins del Sanatori de Sant Joan de Déu
Ressò a la premsa
La supressió dels ordes religiosos
Religió i ensenyament
L’enderrocament de la capella del cementiri
La retirada de l’Àngel del Cementiri
La secularització del cementiri
La Llei de Congregacions Religioses
La dissolució de la Companyia de Jesús
Textos
Text sobre la religió
- JOAQUIM SARRET I ARBÓS: “Els polítics no s’avenen”, manuscrit inèdit, que porta data del 9 de novembre del 1931, i que es conserva a l’Arxiu Comarcal del Bages.
Talls de veu
 |
Testimoni: Jacint Carrió i Vilaseca (1916-2000) |
| Tema: El paper de l’Església | |
| Data de l’entrevista: 22-07-1981 |
 |
Testimoni: Antoni Invers i Pi (1905-1987) |
| Tema: Política i religió | |
| Data de l’entrevista: 13-12-1978 |
 |
Testimoni: Emilià Martínez Espinosa (1901-1987) |
| Tema: El paper de l’Església | |
| Data de l’entrevista: 26-02-1979 |
