Es coneix amb el nom de “Fets de l’Alt Llobregat” o “Revolta de l’Alt Llobregat” una vaga general realment important, de caràcter revolucionari, que es produí entre els dies 18 i 23 de gener de 1932.
La protesta s’inicià a Berga i arribà a les mines de Fígols, on la FAI proclamà el comunisme llibertari. D’aquí, el moviment revolucionari es propagà cap a d’altres poblacions mineres com Balsareny, Sallent, Cardona i Súria, en les quals els vaguistes es feren els amos de la situació.
Davant aquests esdeveniments, els sindicats manresans adoptaren inicialment una actitud conciliatòria, però acabaren cedint a les pressions de la FAI, la qual controlava la Federació Comarcal de la CNT, i convocaren una vaga general a Manresa pel dia 21. La paralització de la ciutat fou total. També es produïren actes violents quan dos guàrdies civils foren tirotejats i ferits al carrer del Joc de la Pilota.
Per tal d’aturar aquesta onada revolucionària, el govern de la República ordenà la intervenció de l’exèrcit. Manresa quedà ocupada militarment i es convertí en el centre de les operacions des d’on l’exèrcit anà reprimint els nuclis revolucionaris de la comarca. Molts treballadors foren detinguts (a vegades, arbitràriament) i traslladats a Barcelona on foren jutjats: almenys una vintena d’obrers del Bages i Berguedà foren deportats a les possessions espanyoles d’Àfrica. La patronal aprofità l’ocasió per rebaixar els salaris (mines i tèxtil), els locals dels sindicats foren clausurats i les discrepàncies entre els dos sectors de la CNT (trentistes i faistes) començaren a ésser irreversibles.
El dirigent cenetista Emilià Martinez Espinosa entenia els fets revolucionaris per la situació de “15 ó 20.000 obrers desesperats per les condicions d’explotació i misèria en què es trobaven i sense l’esperança que algú hi posés remei ni es preocupés per ells”.
El dia 22 de gener, l’alcalde de Manresa Lluís Prunés, va fer públic un ban, on convidava tothom a tornar a la feina. Les autoritats republicanes felicitaren a l’alcalde de Manresa per la seva decidida actuació, durant la vaga, a favor de mantenir l’ordre públic i evitar disturbis encara més greus. També, representants del món comercial i industrial com ara la Cambra de Comerç, van agrair a l’alcalde per “haver col·laborat a aplacar la revolta amb fins anàrquics”. Per la seva banda, l’alcalde informà que el descontentament obrer era degut a l’incompliment, per part de la patronal, de les noves bases de treball pactades prèviament amb els sindicats. Implícitament, s’admetia que la situació de la classe treballadora no millorava prou, cosa que explicava la creixent radicalització del moviment obrer, cada cop més desencisat amb la República.
A finals de gener del 1932, l’alcalde de Manresa demanà al governador civil que alliberés als manresans empresonats arran dels fets de l’Alt Llobregat.
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Any 1932. Proclama dels revolucionaris adreçada al poble de Sallent; relació de detinguts de Fígols, Súria, Sallent, Cardona, Navarcles i Granollers que foren posats en llibertat; llistat de detinguts del dia 22 de gener; petició de llibertat d’alguns conciutadans per part de l’alcalde Lluís Prunés; ban del mateix alcalde sobre l’actuació que seguirà l’exèrcit si s’altera la normalitat; cartes d’Aniceto León i de la Cambra Oficial de Comerç de Manresa on feliciten a l’alcalde Prunés per la seva actuació davant el moviment revolucionari, i puntualització de l’Ajuntament sobre els readmesos a la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat després dels fets revolucionaris.
Fotografies
Les forces de l’exèrcit en diferents llocs de Manresa.
Darrers revolucionaris de la barriada minera de Sant Corneli que finalment han estat encordonats i seran traslladats per la Guàrdia Civil a Barcelona.
Ressò a la premsa
La informació al diari “El Dia”:
La informació al diari “El Pla de Bages”:
La informació al diari “Pàtria”:
