La campanya per a les eleccions de diputats a les Corts espanyoles del 16 de febrer de 1936 es visqué enmig d’un gran apassionament i una elevada participació popular. Dretes i esquerres mobilitzaren al màxim la seva maquinària electoral: foren les eleccions que van tenir un nombre més elevat de mítings propagandístics a la ciutat de Manresa. De tots ells, destacà el que realitzà Francesc Cambó, el principal cap de la Lliga Catalana, al Teatre Kursaal. Segons “El Pla de Bages”, hi assistiren més de cinc mil persones. Pocs dies abans, i al mateix lloc, un míting del Front d’Esquerres havia aplegat unes quatre mil persones, segons un informe policial de la “Inspección de Vigilancia” de Manresa. En aquest acte es llegí un escrit de l’ex-alcalde de la ciutat Lluís Prunés, encara tancat a la presó de Manresa, que fou llargament ovacionat.
El clima de crispació ocasionà diversos incidents, el més greu dels quals van ser els trets de pistola que membres de les Joventuts d’Acció Popular (CEDA estatal) van disparar contra militants del Bloc Obrer i Camperol.
Les esquerres foren les guanyadores d’aquestes eleccions generals, cosa que els hi permeté de recuperar el govern de la República. A Manresa també van triomfar i Francesc Senyal va ser reelegit diputat. El resultat fou el següent:
ELECCIONS A CORTS DEL 16 DE FEBRER DE 1936
VOTS
|
|
Front d’Esquerres de Catalunya |
9.990 |
Front Català d’Ordre |
7.137 |
Aquesta victòria, a més de significar l’amnistia pels presos polítics, permeté a les esquerres recuperar l’alcaldia en la persona de Francesc Marcet, ja que es restituïren arreu de Catalunya els ajuntaments democràticament elegits al gener de 1934 i que havien estat depurats arran dels Fets d’Octubre d’aquell mateix any. Marcet no s’estigué de comentar: “Ni els components de l’Ajuntament Popular podien tornar d’una forma més honrosa ni els gestors caure en forma més indesitjable”, al·ludint al fet que la major part de regidors que havien governat la ciutat en els darrers mesos no havien estat elegits democràticament, sinó que s’aprofitaren de la conjuntura política del moment. En aquest sentit, el primer acte del nou Ajuntament fos la reposició en els seus càrrecs de tots els funcionaris destituïts des del 6 d’octubre fins aleshores, així com el cessament de d’altres que havien estat acusats de donar suport a les dretes.
“El Dia” celebrà entusiàsticament el triomf de les esquerres, mentre que “El Pla de Bages” admetia que les eleccions s’havien celebrat a Manresa amb gran civisme per part dels electors. No obstant això, els regidors de la Lliga acusaren a les esquerres de tenir una actuació arbitrària i sectària a l’Ajuntament.
A les eleccions de compromissaris del 26 d’abril de 1936 per elegir el president de la República, a Manresa van tornar a guanyar les forces d’esquerra (8.208 vots) enfront els 4.729 de les dretes. En va resultar elegit Manuel Azaña. El mes de juliol, després d’un cop d’estat militar, esclatava la Guerra Civil i acabava en sec l’evolució democràtica de la República.
Fotografies
Manresa. 16.2.36. Ciutadans fent cua per votar.
Ressò a la premsa
La informació al diari “El Dia”:
La informació al diari “El Pla de Bages”:
La informació al diari “Pàtria”:
Talls de veu
Testimoni: Àngel Servet i Martí (1920-1989) | |
Tema:Les eleccions a Corts del 16 de febrer del 1936 | |
Data de l’entrevista: 28/09/78 |