Les eleccions a Corts del 28 de juny de 1931

Aquestes eleccions es celebraren en plena eufòria per la recent proclamació de la República, cosa que afavorí a ERC que obtingué una clara victòria electoral a Catalunya i a Manresa (4.853 vots per a l’Esquerra i 1.779 per a la Lliga). El sistema polític va quedar establert amb un bipartidisme entre Esquerra Republicana de Catalunya i la Lliga.

Els diputats electes participaren en l’elaboració de la Constitució de la República espanyola, que fou aprovada el 9 de desembre de 1931.

Tanmateix, en aquestes eleccions ja s’anticipa l’agressivitat i les desqualificacions entre els diferents partits polítics que caracteritzaran les conteses electorals posteriors. En el rerefons d’aquell moment hi havia la qüestió religiosa (les esquerres volien limitar les prerrogatives de l’Església, cosa que enfrontà la jerarquia eclesiàstica amb el nou règim republicà i, com a conseqüència, en alguns llocs d’Espanya havien estat incendiats diversos edificis religiosos), que començava a enverinar les relacions entre les dretes i les esquerres.

Com a resultat de la victòria d’ERC en aquestes eleccions, sortí elegit diputat Joan Selves i Carner, motiu pel qual hagué de deixar l’alcaldia de Manresa, que passà a mans del seu company de partit Lluís Prunés i Sató. Joan Selves s’integrà dins l’anomenada “Minoria Catalana”, que negocià l’obtenció de l’autonomia catalana a les Corts estatals. Per la seva banda, Leonci Soler i March, l’històric candidat manresà de la Lliga, no assolí aquest cop l’escó de diputat, condició que havia tingut diverses vegades durant l’època monàrquica.

Les eleccions a Corts del 28 de juny de 1931 es celebraren encara en plena eufòria per la proclamació de la República, cosa que afavorí a Esquerra Republicana de Catalunya que obtingué una clara victòria electoral a Manresa. Els resultats foren els següents:

Eleccions a Corts del 28 de juny de 1931

(Nombre de vots)
Esquerra Republicana de Catalunya	4.853
Lliga Regionalista	1.779
Partit Republicà Radical	492
Partit Catalanista Republicà	192
Extrema Esquerra Federal	80
Bloc Obrer i Camperol	41

Tanmateix, en aquestes eleccions ja s’anticipa l’agressivitat i les desqualificacions globals entre els diferents partits polítics que caracteritzaran les conteses electorals del període 1931-1936. En el rerefons d’aquell moment hi havia la qüestió religiosa (les esquerres volien limitar les prerrogatives de l’Església, cosa que enfrontà la jerarquia eclesiàstica amb el nou règim republicà i, com a conseqüència, en alguns llocs d’Espanya havien estat incendiats diversos edificis religiosos), que començava a enverinar les relacions entre les dretes i les esquerres.

Així, a la vigília de les eleccions el diari de la Lliga, “El Pla de Bages”, afirmava que “El districte de Manresa demà no podrà manifestar lliurement la seva voluntat. Les esquerres entenen que han de guanyar impedint els demés l’exercici dels seus drets de ciutadania. Lamentable equivocació.” I a continuació, denunciava casos de pobles de la comarca (Navàs, Súria, Sant Vicenç de Castellet) on els membres de la Lliga tingueren dificultats en donar a conèixer la seva propaganda electoral davant les amenaces i coaccions que patiren.

Per la seva banda, el diari de les esquerres catalanistes i proper a ERC, “El Dia”, qualificava als candidats de la Lliga de “cacics” que volien perpetuar-se en el poder amb els mateixos mètodes de l’època de la Restauració: “…sota el nom de Catalunya i de la República i tot, es disposen a comprar els mateixos ressorts per tal de sortir elegits en la contesa electoral: la coacció descarada del diner i del treball a la fàbrica o al camp i la coacció més dissimulada feta des de la trona i el confessionari”.

El diari dels carlins, “Pàtria”, donava suport a la candidatura de la Lliga, que tenia les simpaties del carlins manresans. De fet, la màxima preocupació del diari era la defensa de la religió catòlica. Animava als manresans a votar la candidatura dretana amb afirmacions com ara: “Manresa s’ha guanyat a través de la història fama de catòlica. I esperem que (…) voldrà confirmar aquesta fama amb la victòria de la candidatura que per damunt de tot avantposa els dos ideals de Déu i Pàtria”. I després de recordar a “la ciutat de Sant Ignasi” que a les Corts Constituents es discutirien “les relacions de l’Església amb l’Estat” acabava: “Que no hi hagi ni un sol catòlic que deixi de complir aquest deure elemental (anar a votar), si no vol penedir-se després d’haver contribuït amb la seva indiferència o abstenció a fomentar l’increment del sectarisme antireligiós”.

Finalment, cal recordar que com a resultat de la victòria d’ERC en aquestes eleccions sortí elegit diputat Joan Selves i Carner, motiu pel qual hagué de deixar l’alcaldia de Manresa, que passà a mans del seu company de partit Lluís Prunés i Sató. Joan Selves s’integrà dins l’anomenada “Minoria Catalana”, que negocià l’obtenció de l’autonomia catalana a les Corts estatals. Per la seva banda, Leonci Soler i March, l’històric candidat manresà de la Lliga, no assolí aquesta vegada l’escó de diputat.