La novetat tècnica de l’època republicana fou l’adveniment del cinema sonor. Això obligà als empresaris dels cinemes manresans Modern-Palace, Kursaal i Olympia a renovar els seus locals amb “màquines parlants”. L’any 1929 s’havia projectat a Manresa, al cinema Modern, la primera pel·lícula sonora: “El cantor de jazz”. Temps després, el cinema Modern fou traspassat i reformat: l’any 1932 s’anomenava cine Goya i anava a càrrec de l’empresari Andreu Cabot, que ja tenia el Kursaal.

Tanmateix, a les pàgines del diari “La Pàtria” es denunciava que el tracte que els empresaris oferien al públic era abusiu, ja que el preu de l’entrada era massa car (1,25 pessetes) i les deficiències tècniques, com ara la manca de sincronisme entre la imatge i el so, prou evidents. Igualment, des d’una perspectiva puritana, es qüestionava la moralitat, educació i bon gust de determinades pel·lícules.

Un punt de vista molt diferent era el de l’escriptor i crític d’art Joaquim Amat-Piniella, qui es manifestava contrari al doblatge de les pel·lícules, perquè privava de sentir les veus originals dels autors i la “finor” i les “subtileses” del treball interpretatiu. Proposava que totes les pel·lícules fossin subtitulades.

Per la seva banda, l’escriptor, en llengua castellana, d’origen manresà Guillem Díaz-Plaja (que el 1935 guanyà el “Premio Nacional de Literatura”) era partidari de tractar el cinema com una matèria universitària més, amb el rigor científic corresponent. També cal dir que, el juny de 1934, es constituí la Secció de Cinema Amateur dins el CECB. Un dels seus objectius era divulgar un cinema de qualitat, habitualment fora dels circuits comercials.

L’aforament dels cinemes manresans d’aleshores era el següent: el  Kursaal era el més gran amb 1.748 seients, l’Olympia amb 1.374 i el Modern-Palace amb 1.140. Aquestes més de 4.200 places il·lustren perfectament com el cinema s’anava convertint en un espectacle de masses de gran acceptació popular.

Documents

(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).

Anys 1931-1932. Comunicats a la Junta de Protecció a la Infància, del empresaris de les sales de cinema manresanes: Olympia, Modern-Palace, Conservatori i Kursaal, de l’aforament, funcions i preus dels seus locals; retall de diari amb els passis de pel·lícules a les quatre sales cinematogràfiques de Manresa.

Fotografies

Estada a Manresa de l’actriu de cinema argentina Nina Martín. Entre els intel·lectuals que l’acompanyen, Joaquim Amat-Piniella, Josep Terme, Josep M. Rosal, Antoni Martí Farreras i Ramir Torres

Talls de veu

	Testimoni: Antoni Invers i Pi (1905-1987)
	Tema: El cinema
	Data de l’entrevista: 13-12-1978

 

	Testimoni: Àngel Servet i Martí (1920-1989)
	Tema: El cinema
	Data de l’entrevista: 27-9-1978