A Manresa, el coneixement de les novetats de l’art contemporani quedava reduït a una minoria. De fet, les crides a favor de la modernitat i el progrés, que feien crítics com ara Joaquim Amat-Piniella, Josep M. Niubò i Josep Martí i Farreras, tenien un caràcter molt teòric ja que provenien d’una élite d’intel·lectuals, escriptors i artistes, que, tanmateix, mai visqueren d’esquena a la societat, tot i les dificultats de connexió entre les seves idees i el gran públic, moltes vegades per manca d’espais destinats a exposicions que apropessin els artistes amb els seus conciutadans.
Una de les ocasions que tenia l’artista per mostrar la seva obra era l’Exposició d’Artistes Manresans i de la Comarca, que des de 1930 organitzava el Cercle Artístic. Aquesta entitat havia nascut el 1924, si bé no es constituiria com a entitat fins l’abril del 1936.
Independentment de la tasca que com a galerista desenvolupà a Barcelona Josep Dalmau i Rafel, el pintor manresà més conegut era Evarist Basiana i Arbiell. Considerat com l’introductor de l’impressionisme, el simbolisme i el cubisme a Manresa, tenia un nombrós grup de deixebles, anomenat Penya Art, que compartia estudi i projectes. Cal destacar els noms d’Estanislau Vilajosana, Joan Vilanova i Lluís Uró.
A partir del 1932, la Penya Ara començà a organitzar exposicions, recitals, i conferències amb l’objectiu de potenciar les manifestacions artístiques i literàries que es produïen a Manresa.
El novembre de 1933, amb la nova llibreria “Ciutat”, propietat de Ramon Torra, s’inaugurava també una nova sala d’exposicions. Així mateix, n’hi havia a la Granja Costa, a l’Institut, a l’Associació de Dependents i al Grup Escolar Renaixença, lloc on el tot just creat Cercle Artístic de Manresa organitzà la I Exposició de Primavera, l’abril de 1936. Dos mesos després, el Cercle muntà una exposició fotogràfica. Tot plegat permetia una mínima infraestructura d’expressió artística a Manresa, per bé que molt allunyada de les grans ambicions (com ara la creació d’una Escola d’Art) que defensaven els crítics i experts de l’època.