A Manresa hi havia una notable afecció pel teatre. D’una banda, hi havia força entitats que disposaven de local amb escenari i elenc artístic propi. A més de l’Ateneu Obrer Manresà, aquest era el cas de la Joventut Catòlica, de la Cooperativa Obrera Manresana, els cors de Sant Josep i de la Unió Manresana, el Casal Regionalista i la Joventut Carlista Manresana (amb el seu local, encara existent, popularment conegut com “els carlins”).
L’Ateneu Obrer, va desaparèixer de l’escena pràcticament acabada la guerra, malgrat que llur agonia es perllongà fins a la primera meitat dels anys cinquanta. Aquesta entitat sempre tingué teatre propi, primer, al costat del Casino i després, al carrer de les Piques.
La Joventut Catòlica, amb teatre al carrer Joc de la Pilota, tenia una acadèmia per a la formació d’actors amateurs, però només reservada als homes. Això no obstant, durant molt de temps fou un interessant planter d’actors, sobretot còmics. L’any 1936 va fer definitivament mutis per exigències del guió polític, però ja feia temps que tentinejava com podia, fins i tot agafada del bracet del Sindicat Agrícola.
Pel que fa a la Joventut Carlista Manresana, quan l’any 1920, li va quedar petita la vella sala d’espectacles heretada del Casino “Siglo XX” emprengué una modificació total del local a fi d’ampliar-ne la capacitat del pati de butaques i, sobretot, adequar l’escenari a les exigències tècniques de muntatges més ambiciosos.
Durant la quaresma del 1932 es representà, per primera vegada, una obra de tanta volada com la Passió. El mateix any, l’elenc de la Joventut Carlista aconseguí el prestigiós premi “Lluís Masriera”, en l’àmbit del segon Concurs de Teatre Català Amateur, representant “La morta”, obra obligada i “L’endemà de bodes”. A més a més, en competició amb els millors grups d’aficionats d’arreu de Catalunya, s’endugueren cap a Manresa la beca “Francesc Cambó” i un guardó del Cercle Artístic de Barcelona.
L’èxit dels carlins no fou flor d’un dia, ja que l’any sobre repetiren de nou el triomf amb “L’estrella de la Creu”. També van obtenir les millors crítiques de la premsa especialitzada, un premi de tres-centes pessetes, donades per Francesc Cambó i la Medalla el Cercle Artístic de Barcelona, al representar l’obra “La pols del camí” a la Sala Stadium de Barcelona. L’any 1934 revalidaren el palmarès i es classificaren en tercer lloc al Concurs de Teatre Amateur celebrat a la mateixa sala Stadium.
Com que els carlins també feien activitat política i els seus mítings no agradaven massa a alguns sectors republicans, el juliol del 1936, quan les forces revolucionàries locals van imposar-se als militars revoltats contra la República, un dels primers locals confiscats fou els dels Carlins. Malgrat tot, el destí del local, que va recaure sota la responsabilitat del Conseller de Cultura Carles Costa Cadevall, continuà en el camp del teatre ja que va esdevenir una Escola Proletària d’Art Escènic, que sota la direcció personal del mateix conseller s’inaugurà el 1937.
Pel que fa al teatre professional, els dos locals més importants eren el Conservatori i el Gran Kursaal. Aquest darrer, fundat el 1927, era el més gran de Manresa, propietat d’Andreu Cabot i Puig. Existia també l’entitat “Amics del Teatre” nascuda amb la voluntat de difondre “la cultura teatral entre els seus associats” i que realitzà una intensa activitat. No obstant això, al cap d’un temps, la programació teatral d’aquesta entitat va rebre crítiques de “provinciana”, d’ésser massa castellanitzada i de baixa qualitat artística. Irònicament, Joaquim Amat i Piniella suggeria que passés a dir-se “Amigos del Teatro”.
Entre els professionals que actuaren a Manresa, podem destacar a Marcos Redondo, Hipólito Lázaro, Maria Espinalt, Enric Borràs, Margarida Xirgu i Josep Santpere. L’autor teatral bagenc més prolífic de l’època era Josep Vilà i Ortonobes, conegut com l’”Àngel de Montserrat”, nascut a Santpedor. Era força popular ja que va ésser, a més, un dels primers locutors de Ràdio Manresa.
(Vegeu també Els Amics del Teatre)
Documents
(Documents procedents de l’Arxiu Comarcal del Bages).
Anys 1931-36. Petició a les empreses d’espectacles de l’aforament dels seus locals; resposta sobre l’aforament, nombre de funcions i preus de les localitats del Kursaal, el Teatre Conservatori, l’Ateneu Obrer Manresà, la Cooperativa Obrera Manresana i la Joventut Carlista; Josep Vilà Ortonobes lliura dos exemplars de la seva obra La ciutat alta a l’Arxiu amb l’agraïment de l’alcalde; ofici de l’alcaldia fent constar la reclamació de drets que sobre unes localitats del Teatre Conservatori ha fet Josep Mª Gallifa; cartells de diverses funcions teatrals al Teatre Conservatori, el Casal Regionalista del Bages i l’Hotel Mundial.
Fotografies
Imatges de diverses funcions representades al Casal Regionalista.
