Entitat formada per un nucli d’intel·lectuals, escriptors i artistes que havien publicat durant un temps la revista “Ara”. Eren partidaris de la modernitat i sensibles a les manifestacions artístiques contemporànies. Treballaven l’avantguardisme i l’experimentació. Defensaven un interès general pel món de les idees i un esperit cosmopolita, compromès amb la societat, contestatari, antiburgès i antifloralesc (consideraven els Jocs Florals com quelcom “pairalista”, propi d’una societat tancada i endarrerida). Entre ells, hi havia Josep Martí Farreras, Joaquim Amat-Piniella, Josep M. Niubò i Joan Baptista Claret
La entitat organitzava exposicions, recitals i conferències com a elements de suport a la tasca dels artistes, més enllà de les manifestacions més convencionals (com ara les Exposicions d’Artistes de Manresa i Comarca que s’havien iniciat l’any 1930). Entre altres activitats, organitzà la conferència Arquitectura Contemporània, a càrrec de l’arquitecte municipal Pere Armengou i Torra –membre fundador del GATCPAC- i les sessions de presentació del jazz a Manresa a càrrec del pianista Ramir Torres i de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella. Amb paraules d’aquest darrer, per ser membre d’”Ara” calia “enfrontar-se comprensivament amb el que constitueix el bategar, les inquietuds del present”. I Josep Martí Farreras, sota el pseudònim de Josep Ventallol, escrivia a “Ara” un article molt representatiu de la forma de pensar del grup i que, entre d’altres coses, deia: “No hi ha a casa nostra cap associació o corporació -llevat de la penya “ARA”- que salvi i aixequi titànicament el patrimoni local artístic; la putrefacció és, per tant, l’aspecte normal de la nostra vida manresana” “I cal encara que l’artista no defalleixi i que prosperi. Que guanyarà la primera victòria el dia que llevi de la seva producció els empleats podrits d’aquest manresanisme estret i característic, que voldria protegir-lo i emparar-lo paternalment, però sense pessetes. I el dia que sigui ell el primer gasiu i el primer agressiu” (Josep Ventallol. “L’art local, desheretat i avorrit”. Revista “Ara” i “El Dia” 6-8-32)
Gràcies a les activitats de la Penya Ara, a Manresa es va poder constatar la importància del moviment modern i de les avantguardes artístiques. Tot i que les seves activitats i idees arribaren a cercles més aviat reduïts, en cap cas es pot negligir el seu esforç pioner.
