Entitat fundada a Manresa el 9 d’abril del 1922, sota l’impuls de l’excursionista manresà Valentí Vallès. El seu primer local social fou a la Plaça Major on es celebrà oficialment la inauguració amb la presència del president del C.E. de Catalunya, el sr. Cèsar August Torras.
Des del 1923 es començà a publicar un butlletí que fou, durant molts anys, el vehicle cultural i artístic que uní els socis i la ciutat en les seves inquietuds culturals, encara que no tingué llarga vida.
El Centre Excursionista Montserrat estava organitzat en diverses seccions culturals i científiques: Arqueologia, Ciències Naturals, Esquí, Folklore, Fotografia i Publicacions. Des del 1923 comptà amb una nodrida biblioteca i el 1924 organitzà el Museu, amb objectes de geologia, arqueologia i numismàtica principalment.
Les activitats que organitzà el CEM foren de caire divers com ara exposicions, concursos de fotografies, conferències… Això no obstant el Centre es va distingir notablement per les excavacions de sepultures que portà a terme la secció d’Art Antic i d’Arqueologia, especialment importants foren les del jaciment ibèrico-romà de Boades (1927-1933). En aquest aspecte, destacà l’intens treball de mossèn Valentí Santamaria i Clapers. Els objectes procedents d’aquesta excavació van ser reconstruïts i catalogats a Barcelona per l’associació Amics de l’Art Vell, i cedits posteriorment a Manresa. La delegació a Manresa de l’entitat barcelonina Amics de l’Art Vell s’havia constituït el juliol del 1932. El seu objectiu era tenir cura de la conservació, restauració i rescat dels monuments artístics del passat en perill de perdre’s.
Per tal d’encabir i exposar les col·leccions de Geologia, Arqueologia, Numismàtica i Art Antic que es conservaven a l’edifici de Sant Ignasi, el 1933 el Centre va adquirir un local al carrer de Vilanova.
L’entitat excursionista també participà en la construcció d’un xalet-refugi per a la pràctica de l’esquí als Rasos de Peguera (inaugurat a finals de 1933).
Després de la Guerra Civil, el patrimoni arqueològic del Centre passà a formar part del Museu de Manresa, del qual mossèn Santamaria en fou director. Això no obstant, la important biblioteca que posseïa l’entitat fou incautada durant la guerra civil pel Sindicat de Llum i Força, adherida a la UHT, i mai més s’ha recuperat.
La represa d’activitats després de la Guerra Civil tingué lloc a partir del 1940, dins el marc de la celebració de la festa de la Mare de Déu de Montserrat d’aquell any.
