Les altres escoles privades

Durant la República, a Manresa, a banda de les escoles públiques i dels centres religiosos, hi havia més d'una desena de centres educatius privats, la majoria no confessionals, on hi rebien educació un total de 800 nois i noies manresans. En general eren centres petits, ubicats en pisos i dirigits pel mateix titular que al mateix temps era el propietari de l’escola.

D’aquest tipus d’escoles, l’acadèmia Massegú era qui tenia més alumnes matriculats: uns 200. La resta d’estudiants es repartia entre diversos centres com ara l’Acadèmia Obradors, el col·legi Llorenç Villaplana del Tossal del Coro, l’escola de l’Ateneu Obrer Manresà, i els centres educatius Teresa Llasera, Ramon Nolla, Jaume Sellarès, Amadeu Miralles, reverend Jaume Ubach, Francesc Oller, Ateneu Cultural Popular, Sofia Safont i el Liceu Dalmau.

A més de les escoles públiques i de les sis escoles religioses de les quals es parla en d’altres apartats d’aquest web, cal dir que l’any 1936 a Manresa hi havia més d’una desena d’escoles particulars amb prop de 800 alumnes. Es tractava de centres petits, la majoria dels quals estaven encabits en pisos. L’Acadèmia Massegú era la que tenia una matrícula més nombrosa: 200 alumnes. La resta d’alumnat es repartien entre l’Acadèmia Obradors (50 alumnes); Ateneu Obrer Manresà (60); Llorenç Villaplana, del Tossal del Coro (39); Ramon Nolla (37); Jaume Sellarès (56); Teresa Llasera, del Guix (60); Amadeu Miralles (55); reverend Jaume Ubach (45); Francesc Oller (52); Ateneu Cultural Popular (65) i Sofia Safont (45).

Una de les més rellevants era, doncs, l’Acadèmia Massegú , fundada el 1928. De fet, Josep Massegú i Masdeu s’havia fet càrrec, el 1900, del Col·legi Sant Sebastià, que tingué successius emplaçaments: plaça de Creus, antic local de l’Ateneu, carrer del Born, plaça de l’Om cantonada amb el carrer Nou, fins arribar al carrer de Na Bastardes on l’any 1928 fundà el Col·legi Acadèmia Massegú.

El centre anà ampliant els seus ensenyaments, sobretot pel que feia als estudis mercantils a banda de l’ensenyament del Francès, Comptabilitat, Dibuix etc. A partir del 1933 van editar la revista “Cultura” com a portaveu del col·legi.

El setembre de 1934, l’escola amplià els seus espais i els seus aprenentatges sobretot de pràctica comercial i d’estudis mercantils i també en la preparació i repàs de programes de segona ensenyança i de determinades carreres. Aquest mateix any havia mort Josep Massegú i el substituí el seu fill Antoni Massegú. L’escola s’amplià amb un segon local situat al carrer de Sobrerroca.

L’Acadèmia Obradors, per a noies era un centre agregat a l’Acadèmia Cots de Barcelona i estava ubicat inicialment al Passeig de Pere III i després al carrer de Guimerà. Dirigia el centre Rosa Obradors Rovira i, entre moltes altres matèries destinades que aleshores es consideraven específiques de la dona, s’hi podien cursar estudis de Càlcul Mercantil, Tenidoria de Llibres, Mecanografia, Correspondència i Francès i fins i tot estudis de Solfeig i Teoria.

A partir del curs 1927-28, en el mateix emplaçament que havia ocupat l'”Acadèmia Mercantil”, s’hi establí el Liceu Dalmau com una sucursal de les que tenia obertes en diferents poblacions de la província de Barcelona. S’hi impartien preferentment estudis de Comerç-Càlcul Mercantil i Tenidoria de Llibres i Idiomes. El seu primer director fou Antoni Invers i Pi, el qual, l’any 1932, passà a dirigir també l’Escola d’Arts i Oficis i, a l’any següent, fundaria un nou centre de la seva propietat, el Liceu Invers, orientat bàsicament a l’estudi d’idiomes.

Acabada la guerra civil, el Liceu Dalmau va desaparèixer i el director d’aleshores, Josep Calmet i Safont, hi fundà la seva pròpia Acadèmia Calmet, que fou un dels primers llocs a Manresa on –de manera totalment extraoficial- s’ensenyà el català durant la postguerra.