En aquest apartat podem llegir un dietari de gran interès sobre la tasca de Ramon Perera i Comerma en el seu treball d’ordenació i seguiment de les obres de construcció dels refugis arreu de Catalunya i també dels efectes causats pels bombardeigs en immobles i persones especialment detallats com va ser el cas del bombardeig sobre Granollers de 31 de maig de 1938. També sobre els últims dies de la guerra, la tasca de conservació dels fons de la Junta de Defensa Passiva i la seva marxa a l’exili.
Tot el dietari és escrit amb una cal·ligrafia molt entenedora; el lector el podrà llegir sense dificultats. A partir de la pàgina 29 fins la 41, pren un redactat més personal i aporta coneixement de primera mà i detallat sobre la retirada i, en el cas de Ramon Perera, també sobre la seva marxa a Londres amb l’ajuda de l’enginyer britànic Cyril Helsby amb qui s’havia trobat a Barcelona l’any 1938 en una visita feta per conèixer els efectes dels bombardeigs sobre la ciutat. Perera va decidir quedar-se a la Gran Bretanya “… on no he estat ni un sol dia sense ocupació fins ara en escriure aquestes notes el juny de 1981”. Aquesta part del dietari, intensa en esdeveniments i situacions, comença el dilluns 23 de gener de 1939 i acaba el 28 de març quan escriu: “Tinc el Certificate of Alien Registration i que ja puc treballar”.
No va ser fins el febrer de 1945 que Ramon Perera es va poder reunir amb la seva muller: “…després de grans vicissituds a Catalunya, haver estat agafada a la Model mantes voltes, els anglesos van ajudar-la a fugir d’Espanya el febrer de 1945 i la van fer arribar per avió a Anglaterra encara durant la darrera guerra mundial i m’ha estat la gran ajuda en tots els meus treballs fins l’hora present”. El redactat memorialístic acaba adjudicant a la voluntat de la muller “…que aquestes notes de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya puguin ésser dipositades a un lloc de salvaguarda per futura referència a qui pugui interessar”.
Destaquem dues referències que fa a Manresa. Una és a la pàgina 6, on parla sobre les obres als refugis, si bé sense especificar-ne cap en concret. L’altra, a la pàgina 28, on comenta: “La intensitat dels treballs [als refugis] es poden apreciar indicant que a finals del 1938 l’arquitecte de l’Ajuntament de Manresa, Sr. Armengol [es refereix a Pere Armengou i Torra], estimà que l’acomodació dels refugis construïts era per unes 6.000 persones i els treballs molt avançats per altres 3.000”.
