Va ser un diari d’una sola pàgina que imprimia un únic exemplar. Això sí: va publicar cinc edicions en quatre dies. Aquest cronista va tenir alguna cosa a veure amb aquest estrany fenomen, esdevingut durant la primera edició de la fira ExpoBages, celebrada entre el divendres 29 de maig i el dilluns 1 de juny de 1981 en un recinte d’allò més provisional al capdamunt del Passeig. Allà els visitants i els expositors van poder observar la pàgina única de l’exemplar únic de «Regió7, l’ExpoBages’81 dia a dia». Una pàgina el doble de gran que el Regió7 habitual però que no arribava a la categoria de diari mural perquè no s’exhibia en una paret sinó en un cavallet a l’entrada de la part coberta del recinte firal.

Però anem a pams, com diria un agrimensor.

Animats per la bona acollida de la invitació a situar estands d’empreses a la Fira de l’Ascensió del 1980, els organitzadors –sobretot la Cambra de Comerç– es van embolicar en l’organització d’una fira de mostres comarcal, que no es veia a la ciutat des de la mítica de 1957. A manca de recinte firal estable, van aconseguir que els deixessin utilitzar dues plantes, destinades a pàrquing, d’un edifici de recent construcció al carrer de la Séquia, que per darrera donava a un solar sense construir del Passeig, al costat de la torre de la Bonavista. A la planta superior del futur pàrquing es van instal·lar els estands més petits i nombrosos, d’una gran varietat; a la planta inferior, els concessionaris d’automoció; i al solar, els que necessitaven metres quadrats i altura lliure. Unes escales de fusta salvaven el desnivell entre els diferents espais.

L’èxit de públic va ser aclaparador, a certes hores els passadissos estaven totalment atapeïts, i malgrat que la idea inicial era, si anava bé, estudiar una regularitat bianual, de seguida es va posar fil a l’agulla per organitzar-ne una altra l’any següent. I així fins els nostres dies. D’altra banda, la provisionalitat de l’emplaçament imposava la necessitat d’un espai estable, i així, a la mateixa cloenda d’aquella primera edició, l’Ajuntament anunciava la decisió de comprar uns terrenys per destinar-los a recinte firal permanent.

El palau firal permanent va trigar encara uns anys a fer-se realitat, i no va ser fins el 1986 que s’hi va celebrar la primera ExpoBages. Les de 1982 i 1983 van repetir el mateix escenari que el 1982; la del 1983, a més a més, va ocupar la plataforma central del tram superior del Passeig, atès que es necessitava cada cop més espai. Atesa aquesta limitació i el fet que el pàrquing havia d’entrar en funcionament, els anys 1984 i 1985 l’ExpoBages es va celebrar en unes carpes instal·lades al solar on posteriorment es va construir l’actual edifici del col·legi Pare Algúe, entre els carrers Verdaguer, Joan XXIII, Bisbe Comes i passatge Mesquita.

Tornem però a aquell 1981 amb aires d’estrena. A manca de perspectives publicitàries per finançar un veritable Diari de la Fira que s’edités i imprimís tots els dies del certamen, cosa que sí que es va aconseguir a partir de l’any següent, aquell primer any vam treure’ns de la màniga el diari d’una sola pàgina i un sol exemplar, en realitat una prova de preimpressió, més pensat per ser vist que per ser llegit i que, per tant, contenia grans titulars, fotos i poc text.

Fer-lo va ser distret. Amunt i avall, de la Bonavista a la Muralla de Sant Francesc on llavors hi havia la seu de Regió7 (damunt del bar Puerto Rico, conegut com «del lloro», avui desaparegut), per anar incorporant les darreres imatges i novetats. No crec que gaire visitants s’aturessin a llegir els escassos blocs de text, i amb prou feines els titulars menors, però sí que ho feien els organitzadors i molts expositors quan tenien un moment.

Sobretot, va ser una campanya d’imatge de Regió7, amb l’objectiu d’identificar-se com «el diari de la fira». I l’organització, encapçalada per Valentí Roqueta –abans de ser president de la Cambra de Comerç i de la Caixa de Manresa–, contenta que la seva fira tingués un «diari», encara que fos tant peculiar.