El meu pare Plàcid, feia de pagès, fins que els anys 50 del segle passat, a causa de les seqüeles físiques que la guerra civil i els camps de concentració li havien deixat, els metges li recomanaren canviar d’ofici.
L’any 1955 va començar a fer el servei de paqueteria i encàrrecs, entre el poble de Sant Fruitós de Bages i la ciutat de Manresa. De primer amb una moto ISO i un remolc, i després amb un motocarro també marca ISO. Fins aleshores, aquest treball el duia a terme el navarclí Josep Subirana que llavors encara feia el transport amb un carro. En Subirana, persona molt treballadora, va donar totes les facilitats al meu pare, traspassant-li els seus clients santfruitosencs. A l’estiu del 1957, el meu pare va fer quatre dies de vacances i jo em vaig encarregar de portar els encàrrecs imprescindibles, anant d’ajudant amb en Josep Subirana, que justament feia poc que havia fet la transició del transport de tracció animal al de motor. Jo admirava, com aquell carreter, ara conductor de camió, transitava tranquil·lament pels carrers estrets del centre de Manresa amb el seu vehicle. Subirana, uns anys després, per poder carregar i descarregar grans pesos del camió, es va inventar una petita grua que va adaptar a la caixa del camió.
Manresa rebia diàriament transportistes d’arreu de les comarques de la Catalunya central, que tenien la seva parada, principalment, en els locals d’altres transportistes més importants que realitzaven el servei a Barcelona, com en Moll, Muntaner, Llansó, etc. A primers de la dècada dels 60 del segle passat, es van obrir a la plaça Catalunya 4, al costat del camp de futbol del Pujolet, uns baixos, que amb el nom de “Central de Recaderos”, va acollir la major part del transport comarcal, com: en Grill (Súria), Planas (Cardona), Monsech (Moià), Grandia (Sant Fruitós de Bages), Perelló (Santpedor), Grifell (Navàs), Rosich (Artés), Subirana (Navarcles), Bartolo (Puig-reig), Esquius (Gironella), Cuberas (Berga), Fabregas (Berga), Vilar (Solsona), Roca (Olesa de Montserrat), Serrat Grau (Prats de Lluçanès), Gomis (Vic) i Ledesma (amb central a Saragossa, que distribuïa per a tot l’estat espanyol, principalment per Madrid i el País Basc).
Encara que jo estudiava, ajudava el meu pare en el repartiment de la paqueteria al poble, i també algunes vegades a Manresa. Una experiència no gaire bona que vaig viure fou una vegada anant a recollir la maleta dels gelats (polos), que aleshores es començaven a popularitzar i que venien al Cafè del Mig, a un magatzem situat en uns baixos del començament del carrer d’Àngel Guimerà. Em va rebre un home, d’una cinquantena d’anys, i em va fer entrar dins la gran cambra frigorífica on tenia la maleta dels gelats. Va tancar la porta, i em va començar a mirar fixament, de dalt a baix, i dient “Ja ets tot un home”, i va allargar la mà per posar-la al meu entrecuix. Em vaig apartar, i se’m va ocórrer dir: “el meu pare m’està esperant a fora amb la furgoneta”. Aleshores l’home es va girar i va anar a buscar la maleta, que em va donar sense dir res. A correcuita sortí cap al carrer i malgrat el fred que feia dins la cambra, el meu cos estava ben amarat de suor. Aquest episodi, no el vaig explicar fins molt temps després.
