L’ any 1952, si no vaig errat, fou el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona. Segons es deia, fou l’acte internacional més rellevant, fet després de la guerra.

Barcelona, aquells dies que durà el Congrés, s’omplí de molta gent estrangera, evidentment del món catòlic.

A Manresa, en preparació del Congrés, hi hagué quinze dies abans una setmana de preparació a la basílica de la Seu: un dia parlà el propagandista de l’Obra d’Exercicis Espirituals,  en Claudi Colomer Marqués, i altres dies ho feu el jesuïta, pare Lamburu.

També a Manresa, hi hagué una preparació de cants per al gran esdeveniment religiós de Barcelona.

Durant els dies del Congrés, Manresa rebé unes quantes visites de gent afí al món jesuïta.

En recordo una de valencians, [que anaven] pel camí de la Cova. Sortien de visitar-la i era de jovent, acompanyats d’un jesuïta que es deia de cognom Rueda. Aquest jovent cridava el jesuïta pel cognom i li deien “Padre Rueda! Padre Rueda!”, i ell els contestava dient “Y muy grande! Y muy grande!”.