Ara fa quaranta anys, l’Ajuntament de Manresa va comprar un ordinador, i això va ser una notícia important.

Vist avui no sembla que n’hi hagi per tant, perquè les oficines estan plenes de pantalletes, teclats i impressores –l’oficina sense papers genera una paperassa considerable– i, a més a més, tots els ordinadors, tauletes i mòbils de tots els manresans són terminals potencials del sistema informàtic municipal, ja que hi ha un munt de dades i de gestions assequibles des de casa per via telemàtica. Però fa quaranta anys un ordinador era una novetat.

Per això Regió7 va dedicar tota una pàgina a la informatització del banc de dades de l’Ajuntament, que d’això es tractava. Inevitable deduir que fins aquell any totes les dades es conservaven en milions de fulls de paper encapsats o enquadernats segons criteris d’ordenació alfabètica, cronològica, o esotèrica.

Llavors el consistori presidit per Joan Cornet va decidir que s’havia de modernitzar i es va gastar onze milions de pessetes en la compra d’un conjunt format, segons era costum a l’època, per un sol ordinador connectat a sis pantalles i tants altres teclats, una impressora de «paper pijama» i un enregistrador de cinta magnètica. Amb aquell aparell es podien fer menys coses i més a poc a poc que amb el més modest dels actuals portàtils, però llavors constituïa un salt tecnològic espectacular.

I és que hi ha una diferència substancial entre que un funcionari, darrera el taulell, digui «ara ho miro», vostè el vegi anar-se’n cap a un quarto on s’entreveuen estanteries carregades d’arxivadors, i torni al cap d’una estona amb una enorme carpeta d’anelles (o sense, argumentant que «els de dalt s’han endut la capsa, vaig a veure si me la deixen»), o que aquest mateix funcionari digui «ara ho miro» i, sense moure’s de lloc, polsi unes quantes tecles i sense transició li ofereixi la informació requerida.

La notícia va ser presentada amb aquestes paraules pel Regió7 del 25 d’abril:

«Sabien vostès que a Manresa hi ha censats 18.746 turismes? O, a l’extrem contrari, 26 remolcs? Doncs aquestes coses, ara, no són gaire difícils de saber. N’hi ha prou amb que un/una expert/experta electrònic teclegi alguns codis en un teclat, comprovi que ho ha fet bé a una pantalleta com de TV, i al cap de no-res el trasto li ho diu. El trasto, en llenguatge ben familiar, és l’ordenador made-in-USA que ha comprat l’Ajuntament de Manresa per tal que li confeccioni, memoritzi i treballi a velocitat electrònica l’anomenat Banc de Dades».

[Noti’s que el redactor també estava una mica a les beceroles: no calia cap expertesa electrònica per fer anar el «trasto», sinó coneixements d’informàtica nivell usuari.]

«Totes aquelles coses que pregunten a la fulla blava del cens», afegia l’article; «totes les dades del nostre vehicle –multes incloses–; tot allò que refereix l’edifici que habitem; la nostra odiada fitxa fiscal… això i més coses estan entrant aquests dies a la maquineta instal·lada al pis de dalt de la Casa Gran. Sis pantalletes, sis teclats, un cervell, dues unitats de memòria per disc, un aparell de passar de disc a cinta magnètica; un altre aparell que imprimeix les dades sol·licitades en aquells papers a ratlles amb forats a cada banda; i un parell d’aparells de recanvi dins les seves capses; tot això conforma, per ara, la maquineta. Si cal, en el futur, s’hi poden ficar mes coses: més pantalles, més memòries, més impressores».

Més endavant del reportatge s’afegien algunes consideracions:

«L’equip de govern ha explicat ben dolçament que ningú, ara, s’escaparà de pagar. Ho ha dit així: «amb aquest ordinador, qualsevol ciutadà podrà saber de seguida quins son els rebuts que li corresponen». Des del gener ja controla la cosa de les multes i dels vehicles. I properament controlarà els edificis i, per tant, els rebuts d’escombraries, solars, solars sense tancar, façanes en mal estat, taxes industrials i taxes urbanes».

«Es podran saber des de les característiques d’un carrer fins les propietats immobles d’una persona. Tanmateix, diuen que no cal patir, que es mantindrà acurada reserva sobre les dades de caire confidencial… al capdavall, l’ordinador del Ministeri d’Hisenda encara ens controla més… ni que no es noti.»

Onze milions de pessetes són 66.111 euros, que actualitzats segons l’evolució de l’IPC equivalen al seu torn a 312.374 euros actuals. Amb aquests diners avui en dia es pot comprar força més que un ordinador amb sis pantalles esclaves i una impressora (la cinta magnètica per guardar dades ha passat a la història i la seva presència denota l’antiguitat d’una pel·lícula). Però no fa tant que a l’Ajuntament de Manresa hi havia un ordinador en una sala del pis de dalt, i per al conjunt de l’administració els documents es dividien entre els manuscrits i els mecanografiats.