El pare explicava que, als primers dies de la revolució del juliol del 1936, entrà per curiositat al col·legi conegut com a “Sant Francisco”, en realitat un col·legi religiós femení de la congregació de la Companyia de Maria. Sembla que aquest edifici, entre d’altres coses, es convertí en la seu de la UGT.
Deia el pare que escampats pel terra dels llargs passadissos hi havia mig estripats molts papers i, entre aquests, moltes partitures de música. S’esqueia que en aquella hora era allà el popular i conegut músic manresà Marià Homs. El pare explicava que el músic es posava les mans al cap i deia: “Agafeu totes aquestes partitures i porteu-les en un col·legi. No permeteu que es perdin!” Aquest músic manresà era d’Estat Català.
També d’aquest músic havia sentit a dir a uns homes companys de treball, molt més grans que jo, que durant la República hi hagué al Teatre Conservatori un míting polític en què parlava una dona dretana; sembla que el seu nom deien era Maria Rosa Urraca Pastor. Enmig del discurs, el músic Homs llançà un crit de “Visca la República!”, i l’oradora li replicà “Sí, viva la república, però antes ¡Viva España!”.
