Era la tarda del 24 de gener de 1939, dia de l’alliberament de Manresa, “l’entrada dels nacionals” es deia. Anava agafat de la mà de la tieta, la germana de la mare, pel carrer de Caputxins i davant de l’actual clínica de Sant Josep un grup de dones s’abraçaven a uns soldats. La gent gran deien de les dones que s’abraçaven: “Són les monges, aquestes”.

Jo, pobret de mi, un nen que acabava de fer els 7 anys, no sabia què volien dir amb això de monges. A peu de carrer, davant de la porta principal de la clínica, un home, un senyor vestit de color negre, tenia a la mà una postal amb la fotografia de Franco i aixecant el braç i tocant amb l’altra mà la foto anava dient: “Aquest, aquest…”.

Qui m’havia de dir a mi que, uns anyets més tard, seria l’escolanet de missa de les sis del matí d’aquell senyor que tenia la fotografia, i que era el manresà mossèn Joan.

A finals del segle XIX s’establí a Manresa la congregació de monges de clausura coneguda per les Saleses i s’edificà la seva casa-convent. Durant la guerra l’edifici fou convertit en hospital militar, Assistència Social o d’Evacuació, se’n deia.

S’hi van construir dos xalets on hi havia el departament de les infermeres que es podien veure en un anar i venir del seu departament a l’hospital, enmig d’un curt recorregut envoltat d’un jardí.

Una tarda van dir que se n’havia mort una. Recordo l’enterrament amb les infermeres i altra gent, amb moltes corones. Van passar pel carrer de l’Era de l’Huguet, pel carrer avui de la Sardana i d’allà al cementiri.

La mare, una tarda, ens portà el meu germà i a mi a la plaça de Sant Ignasi, a la barberia de cal Lluís barber, a tallar els cabells. Quan hi havia el pare a casa  ho feia el pare, però no era a casa, era al front.

La gent de la barriada sempre va donar el nom a la barberia que el propietari, en aquell temps Lluís Casasayas Morera, l’any 1898 havia donat a la loteria de Nadal el número 52761 de la grossa de Nadal.

Érem a la barberia quan un bon grapat d’infermeres de l’hospital d’Evacuació, gent jove amb cara riallera, sortien del carrer de Viladordis cap a la plaça de Sant Ignasi. Un home dels que hi havia allà dins va dir a un altre: “On van aquestes?”. L’home va respondre: “Van al cinema -crec que va dir a l’Olímpia- que aquesta tarda hi surt el Negrín, el president del govern”.

L’home que havia demanat on anaven van llançar un sonor “me cagum…”.