El que abans de la guerra havia estat Asilo de Ancianos Pobres, portat per les monges conegudes com les Germanetes, ara una part de l’edifici s’havia transformat en Prisión del Partido i, això de “prisión” durà força anys.
Recordo la part lateral de la presó que donava als carrers Nou i Vell de Santa Clara, on hi havia unes finestres amb barrots i, darrera d’aquests, molts homes que es feien signes majoritàriament amb dones que estaven a la vorera del carrer Nou de Santa Clara, davant de les cases conegudes, més que pel nom, pel motiu, com per exemple cal Pilet, cal Nan, cal Nin, cal Bana i ja al Passatge de La Cova.
A les nits, aquests soferts veïns havien d’escoltar, em sembla cada mitja hora, la cantarella “centinela alerta, alerta estoy, estoy, estoy…”. Jo recordo haver-ho sentit des del carrer de Sant Llorenç de Brindisi a l’estiu, que dormíem amb tot obert, i donava al carrer paral·lel al de Sant Benet.
Recordo que aquests presos feien, amb pinyols de fruita, una mena de penjolls i suposo que si en podien vendre alguns devien fer algun centimet.
