En ocasió del comiat d’avui de la meva germana Elisabet, la qual morí el passat 6 de febrer, desitjo compartir amb els lectors d’aquesta secció una petita síntesi de les meves vivències relacionades amb ella.

La postguerra portà als nostres pares Àngel i Pilar, amb en Ricard i jo de 4 i 2 anys, a deixar Caldes de Montbui i iniciar una nova etapa de la seva vida a Manresa.

Quan el 1942 i el 1944 varen néixer l’Elisabet i l’Alba, tots vàrem poder viure els estímuls que es donen en una família nombrosa. Recordo què content estava de tenir germanetes! Sovint el nostre pare anomenava a l’Elisabet la nina major.

En època escolar les dues vàreu assumir de bon grat i amb molt d’encert el rol d’acompanyants d’infants del barri que anaven com vosaltres a les monges dominiques, una funció que puntualment havíem fet també en Ricard i jo els primers anys d’anar a escola a La Salle.

Quan ja feia uns anys que en Ricard havia iniciat el camí de la seva vocació lasaliana, vivint jo la meva joventut, i vosaltres la vostra adolescència, vàrem descobrir l’escoltisme i el guiatge. Quina descoberta més engrescadora!

Un temps després, el curs 1961/62 es donà la coincidència que l’Elisabet s’estrenava com a Major d’Esplet de Noies Guies de l’Agrupament del Carme, i jo com a Cap de Secció de Minyons de l’Agrupament Cardenal Lluch. Recollíem el testimoni que ens havien passat respectivament els nostres antecessors, la Montserrat Bozzo i l’Ignasi Serracanta.

Els camins de la vida professional ens varen portar a nosaltres, Pili i Francesc, i a vosaltres, Alba i Joan, a marxar de Manresa, i a fixar la residència a Sant Cugat. En morir el 1974 el nostre pare Àngel, l’Elisabet i en Ramon varen acollir a casa seva la nostra mare Pilar fins l’any 1989 en què va morir.

Tot i estar molt integrat a Sant Cugat, sempre m’he sentit vinculat a Manresa, i des que la nostra mare va anar a viure a casa l’Elisabet, he considerat que aquella era la «casa pairal» de la nostra família.

Finalment desitjo saludar des d’aquí a totes les persones que al llarg d’aquests anys us heu relacionat amb l’Elisabet i l’heu tingut com una persona propera, senzilla, afable i afectuosa.

8 de febrer del 2023