Molt al principi de l’existència de Regió7, és a dir, fa més de quaranta anys, va irrompre en les converses del personal del diari una expressió que utilitzàvem amb finalitats humorístiques i relaxants: «grapa agafatosa». Què era i d’on procedia?

La grapa agafatosa, com es pot veure en la imatge, era un artefacte d’aquells que es posen a les rodes dels cotxes per no relliscar a les vies cobertes de neu o de gel. Un aparell que feia la mateixa funció de les tradicionals cadenes, però més fàcil de col·locar. Una empresa manresana les tenia en el seu catàleg i va decidir fer-ne publicitat al diari, però la denominació de l’article que va presentar no s’ajustava a la norma lingüística, i l’habitual era corregir els originals o traduir-los del castellà al català si el client no deia el contrari.

El client va estar d’acord en catalanitzar el nom de la cosa, i l’afer va arribar a mans del departament d’ortodòxia gramatical, és a dir, de la gent de correcció, la qual, després d’una intensa reflexió, van dictar el seu veredicte: el giny s’havia d’anomenar «grapa agafatosa».

L’Institut ens diu que una grapa és, entre altres coses, una «peça de ferro o altre metall doblegada en les seves extremitats», mentre que l’adjectiu «agafatosa» significa «que s’agafa o s’adhereix fàcilment». I, certament, el mecanisme en qüestió s’agafava per una banda als pneumàtics amb els seus extrems doblegats, i per l’altra al paviment glaçat o innivat. Però l’ortodòxia de la solució no va impedir que es convertís en allò que ara mateix s’anomena bàrbarament «un mem». Sobretot perquè, a parer de moltes noies, unes grapes ben agafatoses eren les que tenien alguns nois als extrems dels braços.

El que no aconsegueixo recordar, ho sento molt, era el nom original del producte.