Era la tarda del dia 8 març de 1939. Feia unes quantes setmanes que a Manresa havien arribat les tropes del general Franco. Dues dones, la Joanna i la Rita, que eren cunyades, sortiren de casa de la primera, que vivia cases amunt del carrer de Sant Benet a la part alta de la barriada de Les Escodines.

Anaven a fer herba -buscar herba- per a quatre conills que cadascuna tenia El lloc escollit fou les vinyes i els prats del bucòlic camí del Pouet, on en aquella època de primavera hi havia molts ametllers que estaven florits i les herbes que buscaven hi eren en abundància. Avui tot allò ha desaparegut ja que tot es va asfaltar per instal·lar-hi el polígon industrial de Bufalvent.

Aquestes dues dones es van veure sorpreses per un o uns quants d’aquells homes que havien passat l’estret de Gibraltar i s’havien posat del costat de l’exèrcit del general amotinat contra el govern de la República i, amb aquest exèrcit, havien arribat a Manresa.

Una de les dones, la Rita, es va poder fer escàpola, corrent per camins i marges on hi havia l’avui desapareguda Font de la Guineu i la Font dels Llops, però no així l’altra dona.

La Jeanne Roclandts Januthe fou víctima dels mals instints i la brutalitat d’aquells soldats descontrolats. Al certificat de defunció hi deia “fractura d’ossos”. L’equip quirúrgic del capità metge del Jutjat Militar núm. 2 va certificar fractura dels ossos de la volta cranial.

La Joanna, a qui tothom coneixia per aquest nom, era d’origen belga. Era una dona alta, blanca de cara i d’un parlar molt melós i estava casada amb en Jaume Sisquella Casas, el qual per raons de feina havia anat a Bèlgica i allà s’havien conegut. No tenien fills.

La seva mort, sobretot per les circumstàncies i l’edat de la difunta, a més del seu bon caràcter, fou molt sentida per tota la gent del carrer i de la barriada, ja que era una dona molt estimada. Tenia quaranta anys.