En la retirada de l’exèrcit republicà la nit-matinada de 24 de gener de 1939 foren volats els ponts de Manresa amb un gran terrabastall que recordo perfectament i que em despertà mentre dormia a la mina de Santa Clara del tren de la Generalitat. Així com el soroll més fort i sec quan esclatà el Pont Vell que quedà partit per la meitat.
També ensorraren el pont-palanca de l’estació que comunicava directament amb l’estació del Nord. Passà un temps bastant llarg que per anar a l’estació o simplement anar a la carretera s’havia de fer un gran revolt passant pel pont Nou o de Sant Francesc.
Acabada la guerra, i potser com un acte més de festa major, hi hagué una nova palanca per accedir a l’estació del Nord. La gent gran deien que la nova palanca no era tan completa com la que fou enderrocada. La inauguració fou presidida pel governador civil Antonio Correa Veglison. Sentia dir a la gent gran: “així caigués una forta pluja i quedés ben moll el governador”.
