La població de Manresa en la seva major part està formada per famílies que procedeixen de llocs forans. Segurament que els manresans de famílies habitants de la ciutat de segles enrere deu ser una part petitíssima. Manresa ha crescut molt sobretot degut a la industrialització i aquest procés ha comportat l’atracció de molta gent que venien a buscar feina i unes condicions de vida millors. Els llocs de procedència de la immigració s’han anat eixamplant amb els anys. Des dels pobles de la mateixa comarca, de les comarques veïnes, de diversos llocs de Catalunya, de l’Aragó, de València, de Múrcia, d’Andalusia, d’Extremadura, de les Castelles, de Galícia, etc. Durant els anys cinquanta i seixanta es van produir unes gran onades de població procedent de diversos llocs d’Espanya. Els últims anys ha vingut població de diversos països del món. Aquestes persones nouvingudes han portat amb elles una cultura, una llengua, una religió, unes tradicions que s’han anat aiguabarrejant amb la que hi havia a Manresa. El que és clar és que en tots els casos la gent immigrada eren persones i famílies molt pobres que han treballat durament a les fàbriques, als tallers, al comerç, per poder viure amb dignitat. El treball i un habitatge eren el més bàsic per viure millor. El resultat ha estat una població de Manresa que ha anat creixent en quantitat però també en diversitat. La Manresa d’ara és molt diferent de la Manresa d’abans de la pandèmia, d’abans de la crisi de 1908, dels anys de la transició democràtica, del franquisme, de la República, de principi del segle XX, del segle XIX dels inicis de la industrialització, etc. La història de la ciutat ha estat formada per totes les aportacions de totes les persones que han vingut a viure i a treballar. Una societat que està dividida en classes socials que periòdicament han tingut lluites per aconseguir millors condicions de vida i de treball. La ciutat industrial del segle XIX ha donat pas a uns canvis progressius, el món del treball també ha anat canviat les condicions laborals. Les ideologies i pensaments que han tingut els diversos sectors socials: conservadors i progressistes, catòlics i laics, nacionalistes, sindicalistes, socialistes, comunistes, catalanistes, independentistes, federals, etc. també han anat teixint la història de la ciutat. Tot i que cal ressaltar que la història de la Manresa acostuma com arreu a destacar la història que afecta les classes dominants i negligir la història de les classes subalternes.

La major part de la població nouvinguda s’ha anat convertint en ciutadans de Manresa. Ha anat adoptant unes pautes de vida pròpies de la ciutat. Ha anat fent seves les festes, tradicions i costums. La llengua catalana que era l’única ha anat compartint l’espai social amb la llengua castellana. Els nouvinguts han anat coneixent, valorant i utilitzant el català. El procés d’assimilació s’ha anat fent de manera progressiva. Al treball i al barri s’han creat unes maneres de fer, de relacionar-se. L’arrelament a la ciutat i al país s’ha anat consolidant.

He tingut l’experiència d’haver fet diversos tallers de memòria oral en barris de població majoritàriament nouvinguda com Els Comtals, la Balconada, Valldaura i La Sagrada Família. En aquests tallers la gent hi participava amb interès explicant les seves vivències. En tots aquests llocs he trobat unes persones orgulloses de la seva història familiar, del barri, del treball. Sempre han defensat el fet de pertànyer al barri, a Manresa i a Catalunya. L’argument que se senten catalans, que defensen i estimen Catalunya, que han contribuït a aixecar el país, és una idea que és compartida per la immensa majoria. Això no vol dir que renunciïn als seus orígens, al fet d’haver nascut i tenir una llengua i una cultura d’altres contrades d’Espanya. També solen destacar que se senten catalans o catalanes i que els seus fills i nets són nascuts a Catalunya i són plenament catalans. Encara que a vegades parlin en castellà manifesten entendre el català i estan orgullosos que els seus fills i nets parlin català. I la realitat és que hi ha un sector de nouvinguts més antics o més recents que parlen en castellà. Sortosament l’escola amb el procés d’immersió lingüística contribueix a que tots els nens i joves aprenguin el català, al costat del castellà. De manera que al final de l’ensenyament obligatori tots dominin bé les dues llengües. I tant de bo les estimin i les defensin com un bé cultural a preservar. El procés independentista dels darrers anys ha provocat que en certs sectors de població de parla castellana, nouvinguts o dels seus fills, s’hagi produït un distanciament respecte al catalanisme però també respecte a la llengua i la cultura catalana. L’actitud receptiva i positiva envers la llengua i la cultura catalana s’ha vist frenat o almenys l’ambient positiu que hi havia ja no hi és o hi és en un grau menor. La fractura social que ha provocat el procés independentista perjudica el procés d’integració catalanista que es produïa anys enrere. La divisió social que ha comportat el procés ha contribuït a marcat separacions i distàncies en comptes de propiciar unió i integració. Lamentablement tots els estudis mostren que la llengua catalana està en retrocés, sobretot quant al nombre de persones que la parlen de manera habitual, que la tenen com a llengua de relació.

Amb la població nouvinguda els últims anys i procedent de molts països del món la situació ha canviat considerablement. Amb ells han vingut moltes llengües que es parlen en certs àmbits com són el familiar, el religiós, el de cercles d’amics. També són portadors de cultures i religions molt diferents de la nostra. En la majoria dels casos aquesta població han adoptat el castellà com a llengua de relació habitual tot i que en alguns casos han fet l’esforç per aprendre el català. El més important és que els seus fills que van a l’escola aprenen el català i així poden conèixer-lo i usar-lo.

La Manresa d’avui és una ciutat resultat de l’aportació de moltes persones procedents de molts llocs de Catalunya, d’Espanya i del món. És una ciutat molt diversa que integra persones de llengües i cultures que enriqueixen la nostra societat. Tanmateix caldria saber integrar i gestionar aquesta gran diversitat. Si aconseguim que totes les persones puguin viure i treballar dignament, si les tractem de manera que siguin respectades en la seva diversitat, trobarem el bon camí perquè se sentin formar part d’aquesta societat manresana i vagin assimilant la llengua i la cultura del país.