Un magatzem de fruita era on es feien les vendes a l’engròs, o sigui als comerciants de les botigues de comestible. També en dèiem “Colmados” a les fruiteries i als supermercats (que eren petits i dins la ciutat). Dels anys 50 als 70 a Manresa hi havia uns quants magatzems de fruita al centre de la ciutat (La Fruiteria Manresana, Unifruits, Arrufat…)

El magatzem de la nostra família estava a la cantonada del carrer Flors de Maig i Puigterrà de Dalt. Els estius quan jo tenia entre 11 i 13 anys, hi anàvem a treballar, la meva germana, el meu germà i els nostres cosins també hi venien. Les noies estàvem a les oficines i els nois a prendre nota del que compraven els clients.

Hi anàvem molt d’hora al matí, era més o menys a les 6, perquè els compradors venien abans d’obrir les seves botigues per fer la comanda o ja emportar-se el que havien comprat. Venia gent de tota la comarca i fins i tot de comarques veïnes. De les 6 fins a les 8 era quan hi havia més moviment de gent, de furgonetes, de camionetes i moto-carros. També teníem alguna furgoneta per fer el “Reparto” (que és com en deien) dels clients que no s’ho podien emportar ells.

Els venedors prenien nota escrivint en uns fulls, de mida de mitja quartilla, el que el comprador comprava. Aquest paper es passava a l’oficina, on fèiem l’albarà de la compra i es donava l’original al comprador, quedant una còpia al talonari d’albarans.

A partir de les 10 la feina dels venedors baixava, ja que quasi no venia ningú més a comprar. Llavors a les noies ens tocava calcular els albarans i repassar-los, cosa que fèiem amb una màquina calculadora que funcionava de forma mecànica, fent moure uns pius i girant una maneta. D’aquesta màquina encara en guardo una a casa.

A la tarda solien arribar els camions procedents dels camps on s’havia recollit la fruita, llavors s’havien de descarregar. Nosaltres a la tarda ja no hi anàvem i podíem aprofitar per anar a la piscina i jugar.