Aquest mot “votar”, jo, en acabar la guerra l’any 1939, any en què vaig començar a l’escola nacional Pare Algué, popularment coneguda com a Bonavista, a aprendre de llegir i d’escriure a la classe del bon pedagog Aparici Jané Vila, no el vaig sentir ni llegir mai. Fou després que vaig sentir el mot “votar”, essent ja molt gran, amb quinze anys fets.

Va ser el 6 juliol de 1947 quan es va votar la Ley de Sucesión en un referèndum. Fou un diumenge i fou un dia de votació massiva. Eren anys de plena dictadura de Franco, i recordo que la gent deia: “Què ens pot passar si no anem a votar?”. Hi havia aquesta inquietud. Ho recordo fins i tot a casa, a la meva família, que érem sis de colla, quatre amb dret de vot i dos que no, el meu germà i jo.

Recordo que aquell diumenge, amb un amic, van anar xino-xano cap a Navarcles. Aquell matí de diumenge hi havia pocs carros, per no dir cap, a la carretera. A part de ser diumenge, hi havia la votació, que dic que fou massiva, si bé he llegit que hi va haver unes quantes excepcions.

Ja a Navarcles -era la primera vegada que visitava aquesta població bagenca- vaig veure a l’Ajuntament la cua de gent que anaven a votar. Sempre més he recordat l’ajuntament d’aquesta població com el primer lloc on vaig veure votar, com també recordo d’aquesta població bagenca un lloc que feia baixada i on no sé què deia de “La Falange”.

I aquell matí de diumenge, altra volta cap a casa a Manresa en el nostre retorn a peu.