Aquells anys totes les empreses tenien exposat, en un lloc o altre, el “Fuero de los españoles”, que per descomptat era de “obligado cumplimiento”

De manera esquemàtica anunciava els articles dels deures de tot espanyol. Un d’ells era que el “Estado español proclama como principio rector de sus actos el respecto a la dignidad, la integridad y la libertad de la persona humana de la persona humana”.

Un altre, que “La profesión y práctica de la Religión Católica, que es la del Estado español, gozará de la protección oficial”.

Així anava desgranant deures i obligacions als ciutadans vers la família, el matrimoni indissoluble i la protecció a les famílies nombroses i que els drets del “Fuero” no podran atemptar a “la unitad espiritual, nacional y social de España”.

Vaig ser testimoni de la col·locació del text d’aquest “Fuero” en una empresa d’ebenisteria que hi havia al carrer de les Jorbetes, “Muebles Picas”. Avui al seu lloc hi ha un bloc de pisos.

Era una empresa de pocs treballadors, màxim una dotzena, i aquest dia tots llegien el “Fuero” darrere d’un vidre. Cadascú hi deia la seva, n’hi havia un que només llegia i al final va dir:

• Encara s’han deixat una cosa.
• Què, van dir al uníson.
• “Vestir con decència”.

Aquest home era en Pere Cornet Centelles, potser el més gran de tots, una persona molt reposada.