Manresa va tenir soldats a l’antic convent del Carme, on ara s’alça l’Alberg, al cim de Puigmercadal, que per alguna cosa va ser conegut durant moltes dècades com «el cuartel», però els últims van abandonar el recinte i la ciutat el 1965, fa cinquanta-set anys, i per això la majoria de manresans no tenen memòria personal dels reclutes uniformats, de la guàrdia armada a la porta del recinte (al costat de l’entrada principal de l’església del Carme), de les desfilades, de les actuacions de la banda de música, o de la popularitat del ‘xusco’ com a mesura de pa. Un petit cosmos d’activitat econòmica va lamentar la desaparició d’una font d’ingressos, però la ciutat no es va enfonsar i no va trigar gaire a oblidar aquella part del que havia estat el seu paisatge de cada dia.

Tanmateix, al cap de setze anys un fantasma va recórrer la comarca: tornarien els soldats? L’any 1981, ara en fa quaranta, circulaven amb insistència informacions no oficials sobre la probabilitat que el ministeri de Defensa planegés situar al Bages un complex militar d’una certa importància, per al qual ja s’haurien fet discrets contactes amb propietaris de sol agrícola per la banda de Rajadell. Un gran incendi forestal, l’any anterior, havia deixat extenses zones calcinades a l’oest del Bages i aquest seria un motiu afegit perquè Defensa es fixés en aquest territori i pensés que els propietaris i fins i tot els alcaldes s’hi avindrien, segons les notícies que circulaven.

Davant l’alarma creada, el dijous 9 de juliol es va celebrar a Manresa una reunió amb representants de diferents ajuntaments, que no va arribar a cap posició comuna perquè la qüestió no havia estat encara debatuda a la majoria de consistoris. El de Manresa hi va acudir amb una proposta de document que els diferents plens municipals podrien subscriure, i que començava afirmant: «La possible instal·lació d’un important complex militar al Bages, notícia apareguda fa uns quants mesos i que darrerament, tot i no estar confirmada, sona amb insistència en medis solvents i informats sobre el tema, creiem que no pot deixar indiferents els Ajuntaments de la comarca, en tant que representants de la voluntat de la població». A partir d’aquí desgranava una colla de raons per manifestar-se en contra de la possible caserna, pels desequilibris que crearia a la comarca sense aportar-li veritables beneficis, i es tancava amb manifestant «el nostre desacord amb la possible instal·lació d’un complex militar a la comarca, pels efectes negatius que tindria».

Si bé l’Ajuntament de Manresa, amb el document per davant, duia les coses molt preparades, els alcaldes d’altres poblacions van mostrar un entusiasme descriptible, ja que tot plegat els venia una mica de nou i, en algun cas, la posició no era necessàriament negativa: l’alcalde de Rajadell, Avel·lí Clarena, va dir que al seu poble hi havia gent a favor i fins i tot s’havien ofert terrenys, mentre que Mateu Castellà, de Súria, es va queixar que s’insistia molt en els desavantatges i no s’exploraven els avantatges.

D’altra banda, les informacions disponibles eren contradictòries. L’alcalde de Manresa, Joan Cornet, va relatar una conversa amb el capità general de Catalunya, el qual li hauria dit que no hi havia res concretat i que la qüestió anava per llarg. En canvi, el llavors diputat del PSUC i regidor Francesc Padullés va afirmar que, d’acord amb les seves fonts en l’estament militar, el Bages tenia un 99% de possibilitats de ser elegida per construir-hi aquest gran complex. Ignasi Perramon, llavors regidor del PSAN a Manresa, va afegir que el complex significaria la presència de carros de combat i maquinària pesada que afectarien molt el territori.

Com que al guisat li faltava bastanta cocció van quedar de tornar-ne a parlar més endavant i la reunió es va aixecar sense conclusions. Van passar les setmanes i els mesos, i igual com havia aparegut, el fantasma de la caserna, després de treure el cap unes quantes vegades més, va acabar desapareixent del panorama informatiu i polític, i és ben evident i ben visible que al llarg de les darreres quatre dècades no s’ha alçat cap complex militar a ponent de la comarca.