De Sant Fruitós de Bages a Manresa hi ha cinc km, una mesura que té ficada a dins, que li serveix de model quan veu cinc km. Sap com són. Els ha fet a peu moltes vegades, i en el cotxe de línia, el del Creus. O amb el motocarro, amb el pare. Una distància que és feta d’escorrims caient d’un comptagotes: el raval sortint del poble; l’empalma amb la carretera de Berga; Cal Peret, un obrador d’embotits; el Guix on a casa seva hi tenen un camp de regadiu, amb la fàbrica d’en Bertrand i Serra i Ca l’Aligué; Cal Codina; la casilla dels peons a la Pujada Roja; l’entrada a Manresa, sota el pont dels Catalans. I la carretera de Vic, com una cinta, s’endinsa a la ciutat. Una ciutat que, adolescent, el deixa bocabadat. Els anys seixanta, un entramat de converses, de botigues, de carrers.