Recordo que acabada la guerra, als anys 40,  jo amb 7 anyets alguna cosa del Carnestoltes sentia parlar a casa, però a l’hora de la veritat no hi entenia res.

Sí que recordo que un any, amb el meu germà i algun altre nen, ens vàrem disfressar. A la canalla ens deixaven fer de tot, però no a les persones grans; em sembla que el carnestoltes estava prohibit.

Jo em vaig disfressar amb una bata de la mare que m’arribava als peus i una boina que vaig trobar per casa i una carota que vam comprar en una botiga que hi havia a la plaça de l’Ajuntament, just a l’acabar el carrer de Sobrerroca.

A la botiga on vam comprar les carotes, a sobre l’aparador hi havia unes lletres que deien “Confecciones”. Quin problema mental que em portava aquest escrit! Jo per “confecciones” entenia les confessions dels pecats a l’església!

Disfressats, vam sortir molt contents pel carrer i vam entrar a la primera casa del carrer Huguet, tal com es deia llavors, ara Era de l’Huguet. En aquell temps era una lleteria amb la seva quadra de vaques.

El portal de reixes de ferro estava obert i en aquest portal hi recordo el noi. Jo era un nen, ell era un jove amb pantaló llarg, que entrava corrents a casa seva. Era de la lleva del biberó i dissortadament després de la guerra no tornà a casa.

Doncs bé, aquell diumenge de Carnestoltes amb el meu germà i algun altre nen disfressat, entrem al pati d’aquesta casa. Quan ens va veure el Martí Albós, l’amo de la vaqueria i de la casa, el primer que ens va dir va ser:
“Aquí no es fa caritat ni a la mare de Déu!”

No ens ho va haver de dir dues vegades. Vam girar cua i cap al carrer.