Deurien ser els primers anys de l’alliberament. Recordo els dissabtes al col·legi de la Bonavista o Pare Algué. Només teníem classe al matí i resàvem el rosari i poca cosa més. L’estona de pati era més llarga que els altres dies. A la sortida, tant el meu germà com jo ens separàvem dels altres companys i ens afanyàvem a arribar a casa per poder menjar un mos de pa. La iaia ens deia: “No n’hi ha, fins dilluns”. Potser ja portàvem més d’un dia sense menjar-ne. El pa anava racionat. Parlant de la iaia, ens havien ensenyat que tant quan marxàvem com quan tornàvem li havíem de besar la mà. Es deia Maria Vilà Simó i era manresana, nascuda al carrer Puigterrà de Baix.
