La casa era als afores del poble, al camí que porta a les Brucardes. Encara hi és, enmig d’un bosquet. Després dels pins, hi ha feixes i algun ametller. L’edificació tenia un to com de no ser acabada, però d’equilibrat volum, sense teulada, bé, sí, ara n’hi ha, li van posar després.
Sembla que la construcció és segons el projecte de l’arquitecte Le Corbusier (1887-1965). Hi viu el pintor Alfred Figueras i la seva família. Hi han passat la Guerra Civil (1936-1939). Posteriorment fan estades entre Sant Fruitós de Bages i Barcelona.
Els anys de la postguerra són difícils, també per ell, que sempre ha volgut pintar i viure de la pintura. Als afores de la casa s’hi fa un modest cobert per tenir-hi aviram, i cuida els fruiters. Amb el meu pare, “recader”, transportista, li duem rajols i ciment, acostuma a llogar un paleta, en Ton paleta, pels caps de setmana.
Aquests dies l’encàrrec ha estat de portar prou caixes de fruita a Manresa, la major part de prunes, que ha venut a un magatzem que en fa la distribució. És el majorista de “Fruteria Manresana” situat al xamfrà de la carretera de Vic amb la Muralla del Carme.
L’Alfred de ca la Manela està content, és de somriure fàcil, cordial, senzill com les espardenyes que calça. Tindrà diners per una temporada més. Ha venut la fruita. Altres dies ha tractat que li compressin alguna de les seves obres, amb prou dificultats, entre manresans benestants. De Manresa n’ha pintat la plaça Major, plena del formigueig de la gent, és l’obra Mercat a la plaça de Manresa (1940).
