Aquest dia és Santa Victoria. Cada any, aquest 23 em recorda la meva mare, Elena Mominó Vilà. Ella m’havia explicat moltes vegades que aquest dia començaven les vacances escolars de Nadal.
Això s’ esdevenia per a la meva mare a començaments del segle XX -havia nascut l’any 1895-. El fet de començar vacances aquest dia suposo que devia ésser per a totes les escoles d’ aquella època.
L’escola de la mare, segons em deia, en aquell temps era la gran casa de ca l’Assolt, casalot que avui dia està totalment restaurat i del qual del temps de la mare només queda dempeus la façana.
És que, a més de la ja proximitat del Nadal, aquest dia 23 era el sant de la reina, aquell temps la reina Victòria Eugènia de Battenberg, casada amb el rei Alfons XIII.
La mare sempre m’havia parlat de la reina i evidentment en anys en què jo no coneixia la monarquia, perquè quan jo vaig arribar al món fou precisament l’any que la monarquia espanyola fou destronada, l’any 1931. No vaig conèixer la monarquia fins l’any 1975, una vegada mort el dictador general Franco, quan jo ja havia arribat a la quarantena.
La mare, a propòsit de la monarquia, recordo haver explicat que anant ella pel carrer i suposo portant el meu únic germà que he tingut i a mi un a cada mà, va trobar un veí de nom Jaume Trapé que vivia en una casa coneguda com a cal Timbalet i aquest li va dir: “Dos xicots tens?”, i la mare li va dir que sí, que eren dos xicots. El veí li va dir: “Dos soldats per al rei!”. Doncs es va equivocar el veí, dos soldats sí que ho van ésser, però no per al rei, sinó per al Franco.
La mare, de la reina Victòria em deia que era molt guapa, una gran senyora i molt caritativa. La mare em parlava de quan Barcelona obrí el Palau de Pedralbes, això a la gran Exposició Internacional de 1929. El que la mare no deia i segur que no sabia era que aquest palau fou un regal de la burgesia catalana als reis d’ Espanya.
