Aquest web recull les memòries inèdites de Ramon Junyent Vila. La seva família les ha conservat i les ha cedit a la nostra entitat, l’Associació Memòria i Història de Manresa, per permetre’n la difusió a través de memoria.cat. Volem agrair enormement a la família la confiança en nosaltres i el zel amb què han conservat aquests escrits fins al dia d’avui.
Són unes memòries d’un gran valor històric, que estan farcides de noms i de cognoms de personatges d’allò més interessants, ja sigui des d’un punt de vista local -microhistòria- com des de l’àmbit de la primera línia política de la Catalunya dels anys trenta del segle XX.
Ramon Junyent Vila és fill del Bages, concretament del poble de Castellbell i el Vilar, i creix en una llar obrera que, a més a més, té consciència social i de classe, ja que el seu pare ja es mou per cercles locals d’inspiració republicana i d’ajut mutu. A més a més, el jove Ramon Junyent comparteix poble i generació amb Francesc Senyal i Ignasi Ribera-Rovira, futurs referents del republicanisme a Manresa i a Catalunya. En aquest sentit, les memòries de joventut de Junyent són molt interessants perquè complementen el context cultural, social i polític dels pobles del Bages de la primeria del segle XX que, tot sigui dit, ja vam poder treballar al nostre web Diari d’un emboscat de la lleva del Biberó (1938-1939).
El jove Ramon Junyent hereta aquest tarannà familiar i amb 18 anys ja admira i escolta els regidors barcelonins de la Unió Federal Nacionalista Republicana; i quan emigra a París i hi passa gana fent de confiter, es sindica de seguida i hi ha qui el titlla d’anarquista. En qualsevol cas, retorna a Castellbell i el Vilar i durant els anys vint es converteix en el primer regidor “esquerranós” d’aquell republicanisme apartidista que al Bages s’organitza al voltant de l‘Acció Nacionalista de Manresa.
La maduresa de Ramon Junyent transcorre a Barcelona, comença la militància a Esquerra Republicana de Catalunya i, amb 42 anys, es converteix en regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Admirador del catalanisme de Macià, seguidor del republicanisme de Lluís Companys i lleial al municipalisme de Carles Pi i Sunyer, Ramon Junyent viu els fets més convulsos de la Barcelona republicana i conviu amb els seus protagonistes: critica Josep Dencàs alhora que secunda la proclamació de l’Estat Català, l’octubre del 1934, i és detingut al palau de Capitania General amb el govern de la Generalitat. Veu com Joan Casanovas i Ventura Gassol són vexats i presencia la discussió entre el president Companys i el general Batet. Des de la presó del vaixell Uruguay estant, pateix per la vida de l’amic Enric Pérez-Farràs i, un cop alliberat, també l’afligeixen les paraules pessimistes de l’alcalde Pi i Sunyer envers el futur del país.
Tal dit, tal fet, no triga a esclatar la guerra i Ramon Junyent no s’està de censurar la repressió a la rereguarda i a Joan-Pau Fàbregas, àlies “Porqueres”, a qui atribueix el decret de Col·lectivitzacions. Al mateix temps, també l’aterreix la violència feixista i l’aclapara profundament l’afusellament de l’amic Domènec Latorre i de Carles Rahola pels franquistes. Un cop a l’exili i després de passar pel camp de concentració d’Argelers, Ramon Junyent és acollit en qualitat “d’intel·lectual català” per Jean Amade i Ramon Donnadieu a Montpeller i és aquí on sobreviu a l’ocupació nazi i al regim de Vichy.
Finalment, Ramon Junyent decideix abandonar l’exili francès i, amb 50 anys, retorna a una Catalunya hostil i sota el franquisme que, paradoxalment, l’empresona per maçó i no pas per la seva trajectòria política a l’Ajuntament de Barcelona.
En aquest web trobareu un retrat sobre la seva trajectòria, fotografies, documents, les seves memòries íntegres, una selecció dels fragments més destacats i una trentena d’opinions sobre fets i persones rellevants. També una seixantena de comentaris que Ramon Junyent va escriure diàriament entre el novembre del 1950 i el maig del 1951 sobre diferents aspectes de l’actualitat política barcelonina, estatal i internacional, entre els quals cal destacar la “Lletra al Reverendíssim i Il·lustríssim Sr. Bisbe de Barcelona”, on li demanava la llibertat dels detinguts per la vaga dels tramvies, i un article sobre la seva fe i esperança en Catalunya, malgrat l’opressió nacional que vivia aleshores el país.
En aquest conjunt de materials tan interessants descobrireu la mirada d’un republicà del Bages, obrer i de poble, que acaba al govern de la capital de Catalunya.
Genís Frontera Vila
