L’argument inicial de la pel·lícula. “Siente un pobre a su mesa”

Aquest és el títol, contundent sens dubte, de l’argument original de Luis García Berlanga i Rafael Azcona a partir del qual es va desenvolupar el guió del film que havia de portar el mateix nom. Com és sabut, aquest títol va ser censurat i després del títol provisional de “Los bienaventurados”, la pel·lícula va acabar portant el nom del seu protagonista: Plácido.

Diuen que la realitat sovint supera la ficció; així veiem que Berlanga i Azcona en aquest argument, escrit al 1960, es van inspirar directament en la campanya de caritat promoguda pel govern franquista que s’anomenava així . No és d’estranyar, doncs, que aquest títol fos víctima de la censura del règim.

El document que ara us oferim representa la primera col·laboració entre Berlanga i Azcona que a partir d’aquell moment van formar un tàndem exitós en 11 films més.

En la sipnosi, que val la pena llegir atentament per la seva riquesa literària, es desenvolupa la idea base del guió posterior. La idea central és la campanya de Nadal de convidar un pobre, que en el guió posterior es va enriquir amb la història del protagonista, Plácido, i la seva família i la presència dels actors i actrius en la campanya nadalenca.

Es tracta d’una història plena d’ironia i d’una crítica ferotge a una societat hipòcrita, injusta i en la que el més important són les aparences. S’hi exposa que els pobres han d’existir perquè els rics puguin fer caritat, netejar les seves consciències i sentir-se satisfets: “los pobres escasean una barbaridad.¿Qué pueden hacer? ¿Van a estropear la campaña por la escasez de pobres?”

Les descripcions dels personatges i els ambients són extraordinàries i reflecteixen perfectament les misèries -morals sobretot- de l’època.

Gaudiu d’aquest document que publica l’Associació Memòria i Història de Manresa com a complement del web www.memoria.cat/placido que es va dedicar als 60 anys del rodatge de Plácido a Manresa.