En aquest apartat us mostrem digitalitzat l’àlbum de fotografies i dibuixos que Cine Club Manresa va regalar a Luis García Berlanga per agrair-li la seva assistència a una de les sessions organitzades per l’entitat manresana a la Sala Loiola, on Berlanga va presentar la pel·lícula “Bienvenido Mr. Marshall”, el 17 de març del 1961.
Publiquem també la carta adreçada a Berlanga, datada el 12 de juliol del 1961, i signada pel president de Cine Club Manresa, Joan A. Ribas Campos, que l’informa que li enviaran aquest àlbum del rodatge del film amb fotografies de Jaume Marcet Marcet i dibuixos de Miquel Esparbé, “ambos miembros de nuestro Cineclub” i que també se li enviarà un quadre, pintat pel mateix Esparbé, que aleshores només tenia 18 anys, però que segons Joan A. Ribas, “[Esparbé] ha obtenido ya varios premios de pintura en certámenes juveniles, puede que, en ciernes, posea la potencialidad artística de los grandes artistas”. A la carta demanen a Berlanga l’adreça on li poden enviar aquest “modesto obsequio para quien merece mucho más”.
Cine Club expressava en aquesta missiva la seva gran admiració, estima i agraïment envers Berlanga: “Era deber de este Cineclub para con VD. corresponder a su gentileza. Nuestra ciudad vivió días inolvidables ante la insólita aparición de un equipo cinematográfico que, a sus órdenes, emprendió el rodaje del film “Plácido”. Y aprendimos más técnica de cine ante la lección práctica que VD. y los suyos nos dieron sobre nuestra geografía urbana, que en todos los libros leídos hasta tal suceso. Pero hubo más. Sólo bastó una llamada en nombre de Cineclub Manresa para que Vd. y sus componentes nos escucharan y con encendido entusiasmo quisieran colaborar con nosotros, débiles hormigas que intentamos romper lanzas en favor !ay! del buen cine”.
La resposta de Berlanga a Cine Club Manresa no es va fer esperar. El 15 de juliol els deia que exageraven la seva participació en el seu Cine Club: “Era deber nuestro el acudir a su cita y solo sentí que nuestra intervención no fuese lo brillante que hubiera sido de desear. Con su afecto y simpatía estábamos suficientemente gratificados”. Berlanga els promet que guardarà l’àlbum i el quadre “como muestra de la simpatía con que fuimos acogidos, no solo por Vds. sinó por toda Manresa”.
L’acord Filmoteca Española-Memoria.cat
Vam conèixer l’existència d’aquesta carta de Cine Club Manresa gràcies a l’exposició “125 anys de cinema”, comissariada per Olga Payan, que va tenir lloc al Centre Cultural el Casino de Manresa, del novembre del 2021 al gener del 2022. Aleshores vam posar-nos en contacte amb Filmoteca Española, dipositària del fons Berlanga, i amb el fill de Luis García Berlanga, interessant-nos per poder tenir una còpia digitalitzada d’aquest àlbum i poder-la penjar a www.memoria.cat. Ens van comunicar que calia esperar a la finalització de tot l’inventari del fons Berlanga. Ara l’inventari ja s’ha conclòs i la nostra Associació Memòria i Història de Manresa ha pogut signar el passat mes de febrer un acord amb Filmoteca Española pel qual adquirim una còpia digitalitzada de l’àlbum i la podem reproduir al web www.memoria.cat/placido, dedicat al rodatge a Manresa d’aquesta magnífica pel·lícula.
Una autèntica joia
Veureu que l’àlbum és una autèntica joia, amb fotos inèdites de Berlanga dirigint el film, realitzades per Jaume Marcet Marcet, i amb dibuixos d’un joveníssim Miquel Esparbé, que en alguns casos completa amb el seu traç el perfil de les persones o objectes (focus, portes, aparadors, baranes del balcó…) de les fotografies.
Posats en contacte amb Miquel Esparbé, recorda que va fer aquests dibuixos quan justament acabava de patir les febres de Malta, que el van deixar molt tocat i que el va limitar molt a l’hora de dibuixar. També recorda que en Josep Torruella, de la junta de Cine Club Manresa, anava a casa seva gairebé cada dia per seguir el procés de creació de l’àlbum
Al seu torn, Maria Teresa Marcet, filla de l’altre autor de l’àlbum, Jaume Marcet Marcet (1914-1997), conserva uns grans records del seu pare. Ens explica que va treballar tota la vida a Can Jorba, “hauria donat la vida per l’empresa”. Era decorador i va fer cortines i tota la decoració per moltes llars de Manresa.
“Estimava molt Manresa -afirma- i els diumenges, amb les seves càmeres fotogràfiques -la seva gran afició-, anava pels afores de la ciutat i s’ho volia emportar tot dins les càmeres. Jo anava amb ell i m’explicava com anava canviant l’entorn de la ciutat: el Pont Vell, les fàbriques, la resclosa del Gas, les barriades…, ens fèiem un tip de caminar i vaig aprendre molt al seu costat”. Explica que amb el seu pare, que d’altra banda “tenia unes profundes conviccions catalanistes”, anaven a tots els concerts de l’Orfeó Manresà, a tots els concursos de sardanes que es feien a Manresa i a tots els actes de les Festes de la Llum.
Malgrat que va marxar de la casa familiar als 20 anys, Maria Teresa Marcet ens diu que “si puc conservar la memòria, sempre lloaré el meu pare i, és clar, també la meva mare, treballadora incansable al seu costat”.
El producte final de Cine Club Manresa, amb les fotografies, dibuixos i textos, va ser aquest àlbum tan acurat i fantàstic que evidencia, a més, una gran estima de Cine Club Manresa envers Berlanga, i que el reconegut director devia apreciar enormement.
Vegeu l’àlbum que Cine Club Manresa va regalar a Berlanga.
