Pedro Pérez Vengut, el comandant de l’exèrcit de la República que torna a Manresa

Entrevista a la seva filla, Rosario Pérez Morera

Pedro Pérez Vengut, el comandant de l’exèrcit de la República que torna a Manresa

Entrevista a la seva filla, Rosario Pérez Morera

Documents

Alguns fulls de l’expedient militar de Pedro Pérez Vengut, que es conserven a l’Archivo General Militar de Segovia.

Certificat de matrimoni de Pedro Pérez Vengut i Llúcia Morera Agut. (Col·lecció familiar).

1 de juliol de 1933. Rebut a nom de Pedro Pérez de la quota de soci del Centro Cultural del Ejército y de la Armada de Madrid. (Col·lecció familiar).

14 de desembre de 1938. Ordre per la qual es confia a Pedro Pérez Vengut el comandament d’un batalló de metralladores. (Col·lecció familiar).

4 d’agost de 1939. Carta escrita per Pedro Pérez Vengut des del camp de concentració de Sètfonts (Occitània) i adreçada al cònsol general de Mèxic a París, Narciso Bassols, en què li demana poder exiliar-se a Mèxic. Hi explica tota la seva trajectòria militar, fins a arribar a comandant, que passa per capítols com la intervenció en la rendició de les forces del General Sanjurjo, en el seu intent de cop d’estat l’agost del 1932; la seva fidelitat a la República durant el cop d’estat del juliol del 36; la seva campanya militar durant la guerra civil; el seu nomenament com a director d’una Escola d’Oficials i la seva marxa a l’exili el 13 de febrer de 1939, “encontrándome desde esta fecha refugiado en este campo y sin otros recursos de vida que los de mi carrera, no pudiendo regresar a España ya que antes del movimiento pertenecía a la U.M.R.A (Unión Militar de Republicanos Antifascistas) y durante éste a un partido antifascista”. (Repositori digital Memórica. México, haz memoria del Govern de Mèxic).

8 d’agost de 1939. Resposta de Narciso Bassols a la carta de Pedro Pérez Vengut. L’informa que pren nota dels seus antecedents per a quan el S.E.R.E. (Servicio de Evacuación de Refugiados Españoles) els proposi la seva immigració a Mèxic i li suggereix que s’adreci a aquest organisme, a través del partit polític que pertanyia, per accelerar-ne la resolució. (Repositori digital Memórica. México, haz memoria del Govern de Mèxic).

29 de gener de 1940. Certificat francès que acredita la capacitat del "comandant" Pedro Pére Vengut per complir les obligacions militars d'un estranger a qui s'ha atorgat el dret d'asil. Aquest document significa que el podien cridar a lluitar contra l'exèrcit alemany. Sembla que aquest certificat era voluntari i ell l'havia demanat. (Col·lecció familiar).

22 de març de 1941. Document de Legació de Mèxic a França conforme el govern mexicà considera Pedro López [sic] Vengut com a immigrant al seu país, subjecte a les clàusules de l’acord signat entre el govern francès i la delegació del govern mexicà a França. Com es pot veure, aleshores es trobava a Beaumont-de-Lomagne, prop de Montauban. (Col·lecció familiar).

29 de juny de 1946. Escrit del ministeri de Defensa de la República a l’exili al “Comandante de Infantería don Pedro Pérez Vengut”, conforme se'l classifica oficialment com a comandant d'infanteria professional. (Col·lecció familiar).

29 de juny de 1946. Escrit del ministeri de Defensa de la República a l’exili al “Comandante de Infantería don Pedro Pérez Vengut”, conforme s’ha acceptat la documentació presentada a efectes censals. (Col·lecció familiar).

18 de març de 1954. Carta de Pedro Pérez Vengut, enviada des de Pamiers, a la seva esposa i a la seva filla, escrita un mes abans de la seva mort i mentre es recuperava d’un càncer. Afirmava que “salí del hospital completamente curado de la garganta”, però que encara no podia menjar bé i que estaria almenys dos mesos sense poder treballar, “pues me he quedado como Gandhi”. Malgrat tot, estava esperançat: “No os alarméis, pues ahora lo que necesito es que me venga el apetito, ya que todo el peligro felizmente ha pasado”. I acaba: “Darás recuerdos a todos y con muchos besos a la niña, recibe el cariño de Pedro”. (Col·lecció familiar).