Detall del desguàs del torrent de Sant Ignasi al riu Cardener, en una imatge dels anys vint del segle XX. En primer terme, la resclosa d'origen medieval. Un botó de mostra de Manresa, «ciutat de les cent xemeneies i de les cent inquietuds; de les belleses d'antigor i de frisances per a l'esdevenidor» (L'Abella d'Or, 1928).
Procedència: Col·lecció família Soler i Mas.
Vista aèria del torrent de Sant Ignasi i del salt dels Gossos, obtinguda pel fotògraf manresà Josep Gaspar i Serra des d'un aeroplà l'any 1926. A l'esquerra, de dalt a baix, les fàbriques de l'Areny, de les Fontetes i del Salt. En la part superior esquerra de la fotografia, el carrer de Codinella amb la casa Asols. Aquest torrent havia estat utilitzat des de l'inici del procés industrialitzador com a indret preferent de localització fabril. Però el seu aprofitament hidràulic (les aigües provenien de les escorrialles de la sèquia) s'havia de combinar amb l'ús de la màquina de vapor, ja que, sobretot a l'estiu, baixava pràcticament sec. El torrent, a més, era un focus permanent d'infecció perquè, tal com ens ho recorda Josep Oliveras, s'anà convertint en el col·lector d'una part de la xarxa del clavegueram de la ciutat. Així, de manera insistent, apareixien a la premsa escrits de denúncia sobre el mal estat en què es trobava el torrent, especialment en el seu tram final, al baixador de Sant Marc. Al novembre del 1895, el Diario de Avisos ressenyava que «todo aquello es un verdadero charco; y ni saltando acá y acullá, y donde largos rodeos, se logra apenas poder atravesar aquel pantano. Esto parece imposible y sin embargo es tal como decimos. Si se deja permanecer en aquel estado tan concurrido sitio, qué van a decir los forasteros de nuestra ciudad?». En aquest sentit, la preocupació per la salubritat pública, pròpia dels higienistes del tombant de segle, també la tingué l'alcalde Maurici Fius i Palà, qui ordenà el cobriment del torrent des de la placeta de Sant Ignasi fins a la font de l'Obac. Les obres, tanmateix, es quedaren aturades i no van ser acabades fins l'any 1935.
Procedència: Revista "Ciutat" (Arxiu Comarcal del Bages)
El salt dels Gossos i les Fontetes entre les acaballes del segle XIX i principi dels anys vint del segle XX. Al fons, el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi, i la fàbrica de l'Areny; a l'esquerra, el final del carrer de Codinella i, a mà dreta, la fàbrica del Salt. Des de l'època medieval, el torrent de Sant Ignasi era creuat per set ponts petits i uns llocs de pas davant de la font de l'Obac. Les rodalies del torrent constituïen una zona densament poblada, sobretot per la classe obrera que treballava a les fàbriques. Abans del cobriment del torrent, la gent que habitava en aquests altíssims edificis respirava els aires que desprenien les aigües residuals, moltes vegades fètides, que s'escolaven cap al riu.
Procedència: Col·lecció Josep Guardiola i Noguera.
El salt dels Gossos i les Fontetes entre les acaballes del segle XIX i principi dels anys vint del segle XX. Al fons, el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi, i la fàbrica de l'Areny; a l'esquerra, el final del carrer de Codinella i, a mà dreta, la fàbrica del Salt. Des de l'època medieval, el torrent de Sant Ignasi era creuat per set ponts petits i uns llocs de pas davant de la font de l'Obac. Les rodalies del torrent constituïen una zona densament poblada, sobretot per la classe obrera que treballava a les fàbriques. Abans del cobriment del torrent, la gent que habitava en aquests altíssims edificis respirava els aires que desprenien les aigües residuals, moltes vegades fètides, que s'escolaven cap al riu.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
El salt dels Gossos i les Fontetes entre les acaballes del segle XIX i principi dels anys vint del segle XX. Al fons, el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi, i la fàbrica de l'Areny; a l'esquerra, el final del carrer de Codinella amb la casa Asols, i, a mà dreta, la fàbrica del Salt. Des de l'època medieval, el torrent de Sant Ignasi era creuat per set ponts petits i uns llocs de pas davant de la font de l'Obac. Les rodalies del torrent constituïen una zona densament poblada, sobretot per la classe obrera que treballava a les fàbriques. Abans del cobriment del torrent, la gent que habitava en aquests altíssims edificis respirava els aires que desprenien les aigües residuals, moltes vegades fètides, que s'escolaven cap al riu.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
El torrent de Sant Ignasi a principis d'anys vint. A la dreta el campanar de l'església de Sant Ignasi i la fàbrica de les Fontetes, en primer terme a la dreta. Al fons la fàbrica de Ca l'Arenys.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista d'un edifici situat al costat del torrent. A l'esquerra, la casa Asols.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El salt dels Gossos i les Fontetes entre les acaballes del segle XIX i principi dels anys vint del segle XX. Al fons, el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi, i la fàbrica de l'Areny; a l'esquerra, el final del carrer de Codinella amb la casa Asols, i, a mà dreta, la fàbrica del Salt. Des de l'època medieval, el torrent de Sant Ignasi era creuat per set ponts petits i uns llocs de pas davant de la font de l'Obac. Les rodalies del torrent constituïen una zona densament poblada, sobretot per la classe obrera que treballava a les fàbriques. Abans del cobriment del torrent, la gent que habitava en aquests altíssims edificis respirava els aires que desprenien les aigües residuals, moltes vegades fètides, que s'escolaven cap al riu.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Perspectiva del pontarró de Sant Marc, construït l'any 1587, i del salt dels Gossos. L'any 1925, un redactor del Diario de Avisos qualificava aquest indret com el "barri xinès" de la ciutat: «Encara que no ho sembli, parlem de "Les Fontetes" i dels carrerons infectes que circumden aquell torrentot, les aigües tèrboles del qual s'escorren descovertes entre un llit de runa i escorrialles que hi aboquen els tètrics casalots de llurs voreres (...) Aquí, una cascata feta mestívolament, surt d'un forat misteriós, i la remor engresca la roba estesa a les aixides (...) Allà un pont de la pagesia molt evocatiu. Hom palesa la imatgeria d'un pessebre, abdhuc, d'un pessebre animat: molt a la vora unes dones hi renten la roba amb sengles cops de picador. Tot és tan vell, tan massís, que hom enyora el no poder trobar un indici que li depare la coneixentsa de la data en què fou construït. Es de l'època neolítica, ciclòpea, o de l'edat mitjana? No és possible el jeroglífic de finestres, balcons, aixides i teulades amb giravoltes de muntanyes runes. Per tot enlleïments, fetors, porqueries... igual que deu, vint, trenta anys enrera! (...) Els cantonots de sota el Parc, el pont que mena a la Cova, batejats popularment amb els noms "Els Corrals" i "El Salt dels Gossos" fan joc amb "Les Fontetes". Tan atractívols com el torrent, pugen i baixen, es torcen i cargolen (...)».
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Imatge del Salt dels Gossos.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva del pontarró de Sant Marc, construït l'any 1587, i del salt dels Gossos. L'any 1925, un redactor del Diario de Avisos qualificava aquest indret com el "barri xinès" de la ciutat: «Encara que no ho sembli, parlem de "Les Fontetes" i dels carrerons infectes que circumden aquell torrentot, les aigües tèrboles del qual s'escorren descovertes entre un llit de runa i escorrialles que hi aboquen els tètrics casalots de llurs voreres (...) Aquí, una cascata feta mestívolament, surt d'un forat misteriós, i la remos engresca la roba estesa a les aixides (...) Allà un pont de la pagesia molt evocatiu. Hom palesa la imatgeria d'un pessebre, abdhuc, d'un pessebre animat: molt a la vora unes dones hi renten la roba amb sengles cops de picador. Tot és tan vell, tan massís, que hom enyora el no poder trobar un indici que li depare la coneixentsa de la data en què fou construït. Es de l'època neolítica, ciclòpea, o de l'edat mitjana? No és possible el jeroglífic de finestres, balcons, aixides i teulades amb giravoltes de muntanyes runes. Per tot enlleïments, fetors, porqueries... igual que deu, vint, trenta anys enrera! (...) Els cantonots de sota el Parc, el pont que mena a la Cova, batejats popularment amb els noms "Els Corrals" i "El Salt dels Gossos" fan joc amb "Les Fontetes". Tan atractívols com el torrent, pugen i baixen, es torcen i cargolen (...)».
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Detall del torrent de Sant Ignasi, vist des de la plaça del mateix nom, un cop ensorrada la fàbrica de l'Areny l'any 1929, amb la Seu al fons, i els casalots llòbregs i rònecs de què ens parlava en les fotografies anteriors l'articulista del Diario de Avisos.
Procedència: Col·lecció Josep Guardiola i Noguera.
