Detall de la capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a principi del segle XX. Estava situada al carrer de Montserrat, entre el carrer de les Escodines i el camí de la Cova. El relleu que adornava la capella representava la Verge de Montserrat entre les muntanyes i l'escolania. Durant la guerra civil el relleu de la Verge va desaparèixer, i actualment ja no es conserva la capella.
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
L'església de Sant Bartomeu i dependències annexes. Des del segle XVI i fins al 1835 i les posteriors lleis desamortitzadores, aquesta església, juntament amb les dependències annexes, havia estat l'estatge del Pares Caputxins. L'any 1863 l'Ajuntament de Manresa, que havia obtingut la concessió de l'edifici-convent per part de l'Estat, el destinà a residència de les Germanetes del Pobres. La creu de Sant Francesc que es clavà davant l'església i el convent és el testimoni del pas dels pares caputxins pel turó de Sant Bartomeu. Durant la Guerra civil l'església de Sant Bartomeu va ser demolida. Posteriorment, el convent on vivien les germanetes va ser destinat a presó municipal fins que el vell dipòsit va ser enderrocat el novembre del 1993. Les germanetes dels pobres van ocupar el 1963 el convent de les Saleses.
Procedència: Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (Arxiu Comarcal del Bages)
Les dependències annexes de l'església de Sant Bartomeu, al barri de les Escodines. Des del segle XVI i fins al 1835 i les posteriors lleis desamortitzadores, aquesta església, juntament amb les dependències annexes, havia estat l'estatge del Pares Caputxins. L'any 1863 l'Ajuntament de Manresa, que havia obtingut la concessió de l'edifici-convent per part de l'Estat, el destinà a residència de les Germanetes del Pobres. Durant la Guerra civil l'església de Sant Bartomeu va ser demolida. Posteriorment, el convent on vivien les germanetes va ser destinat a presó municipal fins que el vell dipòsti va ser enderrocat al novembre del 1993. Les germanetes dels pobres ocupen des del 1963 el convent de les Saleses. Actualment és l'edifici del casal del barri de les Escodines
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
El convent i l'església dels Pares caputxins a l'era de l'Huguet. Aquest temple fou consagrat el 3 d'octubre de 1887. Formava part del convent d'aquest ordre religiós que vingué a Manresa a buscar la tranquil·litat de què a la veïna França se l'havia privat arran de l'expulsió del 1880. Procedents de Perpinyà, aquests caputxins s'instal·laren a la masia de la Culla. Més tard, es van traslladar a una casa del carrer de l'Hospital. Al juny del 1886 s'inicià la construcció del convent als terrenys cedits per l'apotecari Francesc Mirelles a l'era de l'Huguet, on ara hi ha el col·legi Oms i de Prat. Un any més tard s'hi inaugurava l'església amb l'assistència del propagandista integrista Fèlix Sardà i Salvany. Al juliol del 1936, l'església i el convent van ser incendiats i posteriorment enderrocats.
Procedència: Arxiu Provincial dels Caputxins de Catalunya.
Façana lateral del convent de les Saleses. A iniciativa de la senyora Júlia de Mas, es fundà el convent de la Visitació de Santa Maria el març del 1898, en una casa del carrer de Sant Andreu. Però fins l'any 1900 no fou inaugurat el convent definitiu. Tres anys més tard, la petita capella adossada al convent era beneïda. L'edifici és de tall modernista i va ser projectat per l'arquitecte Bernat Pejoan. La imatge del Sagrat Cor, ubicada en el cos central, va ser destruïda l'any 1936. Durant molts anys l'edifici ha estat residència de les germanetes dels pobres.
Procedència: Col·lecció Margot Vila i Roca.
Els carrers Nou i Vell de Santa Clara tal com eren a mitjan anys vint de segle passat. Considerada una barriada marginal, entrats els anys vint els carrers encara no havien estat pavimentats i oferien l'aspecte polsós i estriat pel pas de les rodes dels carros.
Procedència: Col·lecció família Pich i Rosal (Fotografia de Josep Maria Rosal i d'Argullol)
El carrer Nou de Santa Clara, vist des de l'alçada de la creu del Tort, en un hivern nevat dels anys vint del segle passat. Un ramat d'ovelles acaba de tornar de la pastura.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló
Esplèndida vista de la creu vella del Tort al carrer Nou de Santa Clara. Al fons, el monestir que dóna nom a la part alta de la ciutat. Una colla de dones pageses -la del mig de la fotografia duu al cap un cabàs ple de verdures- i la quitxalla es mostra complaguda de ser el centre d'atenció de la càmera. Mentrestant, un home, al seu darrere, agença la somera per dur a terme les tasques agrícoles, i un noi contempla l'esdeveniment bo i assegut al marge del camí.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La creu vella del Tort al carrer Nou de Santa Clara, situada a mà dreta del vell camí de Barcelona. Sembla que la creu fou aixecada al segle XVI al costat de la casa del Tort, si bé al setembre del 1902 va caure a trossos, amb els quals fou reconstruïda al Museu de la Santa Cova.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La creu nova del Tort al carrer Nou de Santa Clara, situada a mà dreta del vell camí de Barcelona. La nova creu data del juliol del 1905 i va ser projectada per l'arquitecte Alexandre Soler i March en un estil neogòtic. L'any 1924 la creu va ser sotmesa a una nova restauració, i el maig del 1930, juntament amb les creus de la Guia i del Pont Nou, va ser vandàlicament destrossada.
Procedència: Arxiu Biblioteca de Catalunya (Fons Josep Salvany)
Creu de terme del Tort, instal·lada el 28 de juliol de 1905, al barri de Santa Clara.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Les galeries de les cases del carrer del Peix i els exteriors de la creu del Tort, amb la font de Santa Clara als peus, i el camí que baixava des de la creu fins el riu. Justament en aquest indret al principi dels anys vint del segle passat era costum que les nenes ignasietes, de la Congregació de Sant Ignasi, després d'oir missa a l'església dedicada al Sant, pugessin a beure aigua i a menjar confits.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Les galeries de les cases del carrer del Peix i els exteriors de la creu del Tort, amb la font de Santa Clara als peus, i el camí que baixava des de la creu fins el riu. Justament en aquest indret al principi dels anys vint era costum que les nenes ignasietes, de la Congregació de Sant Ignasi, després d'oir missa a l'església dedicada al Sant, pugessin a beure aigua i a menjar confits.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El convent de Santa Clara i el nou edifici modernista. En efecte, el convent es va ampliar el 1904. Les obres foren projectades per l'arquitecte Alexandre Soler i March, i finançades per la seva família. Del primitiu convent medieval, solament en resten en l'actualitat algunes dependències, l'església i el portal.
Procedència: Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (Arxiu Comarcal del Bages)
Detall del portal medieval situat al mur nord del convent de Santa Clara. Probablement fou construït al principi del segle XIV. D'estructura plenament romànica, destaquen, però, els capitells, d'estil gòtic incipient. L'estat del portal a començament de segle XX era, tal com veiem, llastimós.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El convent de Santa Clara i l'edifici envoltat de xipresos amb el pou de Sant Domènec durant el primer decenni de segle XX. En mots de Joaquim Sarret i Arbós, el convent estava situat «al camí vell que va al Pont de Vilomara, a les forànies prop del casal de la Culla i camí de Viladordis». L'any 1326 el convent ja era construït, i ocupat per les monges franciscanes. A l'inici del segle XVI, el cenobi entrà en decadència i fou abandonat a causa de la inestabilitat política i del bandolerisme. Posteriorment, fou l'estatge de les Monges Carmelites primer, i després, de les Monges Dominiques dels Àngels.
En l'edifici dels xipresos hi havia un pou amb un altar i un relleu dedicats a Sant Domènec. En efecte, havia estat costum que en la festa patronímica d'aquest sant, el dia 4 d'agost, es pugés a beure aigua del pou i a menjar anissets.
Procedència: Arxiu Comarcal de Bages.
El convent de Santa Clara i l'edifici envoltat de xipresos amb el pou de Sant Domènec durant el primer decenni de segle. En mots de Joaquim Sarret i Arbós, el convent estava situat «al camí vell que va al Pont de Vilomara, a les forànies prop del casal de la Culla i camí de Viladordis». L'any 1326 el convent ja era construït, i ocupat per les monges franciscanes. A l'inici del segle XVI, el cenobi entrà en decadència i fou abandonat a causa de la inestabilitat política i del bandolerisme. Posteriorment, fou l'estatge de les Monges Carmelites primer, i després, de les Monges Dominiques dels Àngels.
En l'edifici dels xipresos hi havia un pou amb un altar i un relleu dedicats a Sant Domènec. En efecte, havia estat costum que en la festa patronímica d'aquest sant, el dia 4 d'agost, es pugés a beure aigua del pou i a menjar anissets.
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
El convent de Santa Clara i l'edifici envoltat de xipresos amb el pou de Sant Domènec durant el primer decenni de segle. En mots de Joaquim Sarret i Arbós, el convent estava situat «al camí vell que va al Pont de Vilomara, a les forànies prop del casal de la Culla i camí de Viladordis». L'any 1326 el convent ja era construït, i ocupat per les monges franciscanes. A l'inici del segle XVI, el cenobi entrà en decadència i fou abandonat a causa de la inestabilitat política i del bandolerisme. Posteriorment, fou l'estatge de les Monges Carmelites primer, i després, de les Monges Dominiques dels Àngels.
En l'edifici dels xipresos hi havia un pou amb un altar i un relleu dedicats a Sant Domènec. En efecte, havia estat costum que en la festa patronímica d'aquest sant, el dia 4 d'agost, es pugés a beure aigua del pou i a menjar anissets.
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
La creu i el casal de la Culla a primer de segle XX. Podem entreveure una barraca de vinya (per bé que els ceps, arran de la plaga de la fil·loxera que assotà de ple la comarca els darrers anys del segle XIX, ja han estat abandonats), i, en primer terme, un capellà que descansa a la base de la creu. El mas de la Culla és d'origen medieval, probablement del segle XI. Al tombant de segle, era propietat de l'advocat carlí Joan Pelfort i Cirera. En l'actualitat acull la Casa de la Natura. La creu de la Culla, dita també de Santa Clara, va ser aixecada al principi del segle XV. L'any 1906, data posterior a les fotografies, es va desplomar i la columna va quedar partida en dues meitats. La creu va ser restaurada pels jesuïtes, si bé fou traslladada del seu emplaçament original i la conservaren a la Cova. La nova creu fou inaugurada i beneïda el 2 d'agost de 1925. Uns mesos abans de la inauguració, el diari Pàtria comentava: "la Cruz, que será colocada solemnemente, será una verdadera obra de arte y en el zócalo estará debidamente representada la antiquísima tradición basada en la misma, y que tan acertadamente cantara el gran poeta Verdaguer en su inspirada composición La Creu de la Culla, escrita expresamente para la revista semanal "Covadonga Catalana", que se publicaba en esta ciudad".
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El mas de la Culla és d'origen medieval, probablement del segle XI. Al tombant de segle XIX-XX, era propietat de l'advocat carlí Joan Pelfort i Cirera.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
