Façana lateral de l'església de Sant Pere Màrtir, vista des del carrer del Born, al començament dels anys vint del segle XX. Al final del carrer, el gran rellotge de la botiga que la casa Jorba havia inaugurat l'any 1893 en un edifici de tres plantes, adossat a l'església.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La Casa Jorba instal·lada en un edifici modernista de tres plantes i tres façanes (carrer del Born, plaça de Sant Domènec i carrer Nou) projectat per Ignasi Oms i Ponsa. La família Jorba inaugurà l'any 1904 la seva casa promocional: distribuïren les diferents seccions comercials entre les dues primeres plantes i en reservaren la darrera com a allotjament privat. La inauguració de la gran botiga causà un fort impacte a la ciutat.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
El carrer del Born, amb la Casa Jorba i "la Buresa" en una fotografia dels anys deu del segle XX. «Carrer de luxe, el nostre Born, atreu la joventut i convida a passejar-hi. Els seus dies grassos són a l'hivern, quan la seva estretor convida a la gent a fer-hi una estona de conversa amb l'amic o amb l'amiga, tant se val. En l'hora aturadora del treballador, hora del vespre en son inici, les colles de colomes que són, de fet, les damisel·les manresanes, hi fan cap que dóna gust. I aconsegueix a voltes que l'afició esportiva de la ciutat, en frisaments del campionat, posa un tap al carrer del Born, per on els transeünts hi passen amb una pluja de gols formidable en les oïdes.» (Aleix Villaplana, 1926).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El carrer del Born, amb la Casa Jorba i "la Buresa" en una fotografia dels anys deu del segle XX. «Carrer de luxe, el nostre Born, atreu la joventut i convida a passejar-hi. Els seus dies grassos són a l'hivern, quan la seva estretor convida a la gent a fer-hi una estona de conversa amb l'amic o amb l'amiga, tant se val. En l'hora aturadora del treballador, hora del vespre en son inici, les colles de colomes que són, de fet, les damisel·les manresanes, hi fan cap que dóna gust. I aconsegueix a voltes que l'afició esportiva de la ciutat, en frisaments del campionat, posa un tap al carrer del Born, per on els transeünts hi passen amb una pluja de gols formidable en les oïdes.» (Aleix Villaplana, 1926).
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La Casa Jorba, la "Buresa" i l'església de Sant Pere Màrtir.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La casa senyorial Torrents-Burés, coneguda com la "Buresa", construïda l'any 1906 en el més pur estil modernista, en una fotografia dels anys deu del segle XX.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El carrer del Born vist des de la Plana de l'Om en plenes obres de pavimentació l'any 1926. Es poden contemplar alguns establiments antics com la pastisseria L'Englantina o cal Marsinyac, casa fundada l'any 1916, o la carnisseria Fainé, que obrí les seves portes l'any 1911. Per això, al juliol del 1927, Fidel Riu considerava que el carrer del Born «és una síntesi de Manresa: tant en l'ordre social com en l'ordre mercantil», com també «l'eix de Manresa. Es un espai obert al bell mig cor de la ciutat i totes les exaltacions i batecs de la vida manresana hi tenen aculliment».
Procedència: Col·lecció Ramon Salisi i Bonastre.
El carrer del Born, l'església de Sant Pere Màrtir, les cases annexes i l'edifici de l'antiga Caixa de Pensions en una fotografia de la segona dècada de segle XX. Es pot observar com el campanar de Sant Pere ja havia estat coronat. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Josep Huerta i Muntalà
L'Hotel de Sant Domènec en una fotografia de la segona meitat dels anys vint del segle XX. La revista "Indústria i Comerç" ressenyava en un article publicat l'any 1927 que aquest hotel, regentat per Salvador Illa i Quingles (des del 1922 havia estat propietat de la raó social Pere Jorba i fills), era «l'establiment de primer ordre més cèntric de Manresa. Situat en el bell cor de la ciutat, té l'avantatge d'ésser l'Hotel més adequat per tots els viatgers que, provinents de Berga, Vich, Igualada o Solsona, passen per Manresa en tota mena de direccions (...) El garatge i les espaioses quadres anexes a l'Hotel, fan que sigui la parada més còmode per tots els forasters que aflueixen a la nostra ciutat amb cotxe o carruatge propi, sigui per afers comercials o bé amb caràcter de turisme».
Procedència: Arxiu Llorenç Gamisans i Villaplana (fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió)
Perspectiva de la muralla del Carme obtinguda l'any 1912. Al fons, l'església parroquial de Sant Pere Màrtir. L'enderrocament definitiu de les muralles -que circumdaven el nucli medieval- que es va dur a terme a la fi de la darrera carlinada donà pas durant la Restauració a la urbanització d'un ample vial dividit en tres trams: muralla del Carme, muralla de Sant Domènec i muralla de Sant Francesc.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva de la muralla del Carme obtinguda l'any 1912. Al fons, l'església parroquial de Sant Pere Màrtir. L'enderrocament definitiu de les muralles -que circumdaven el nucli medieval- que es va dur a terme a la fi de la darrera carlinada donà pas durant la Restauració a la urbanització d'un ample vial dividit en tres trams: muralla del Carme, muralla de Sant Domènec i muralla de Sant Francesc.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La muralla del Carme en plena activitat comercial durant els anys deu del segle XX. Els magatzems Jorba tenien els tallers i la secció de fotografia instal·lats al començament de la Muralla. També hi havia els tallers de l'ebenista Josep Pich, qui entre el 1913 i el 1921 va esdevenir una filial d'aquests grans magatzems.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La muralla del Carme en plena activitat comercial durant els anys deu del segle XX. Els magatzems Jorba tenien els tallers i la secció de fotografia instal·lats al començament de la Muralla. També hi havia els tallers de l'ebenista Josep Pich, qui entre el 1913 i el 1921 va esdevenir una filial d'aquests grans magatzems.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La muralla del Carme presidida per l'església de Sant Pere Màrtir, abans i després de la restauració del campanar. Les obres de restauració van començar l'any 1920 gràcies a una subscripció popular.
Procedència: Col·lecció Jordi Francitorra i Clotet.
La plaça de Sant Domènec vista des de la muralla del Carme durant el primer decenni del segle XX. Fins a la construcció de l'estació d'autobusos, aquest fou un indret de comunicacions per excel·lència, perquè aquí hi havia la parada d'algunes línies regulars de tartanes i d'òmnibus. Amb el temps, aquesta plaça patí un greu problema de congestionament. Per això, l'any 1929 es va pensar d'enderrocar les barraques situades al peu de l'església, i substituir-les per uns parterres i jardinets que embellissin aquest edifici polivalent que aplegava l'església, el Teatre Conservatori i l'Orfeó Manresà. L'església fou enderrocada el 1936.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
L'església de Sant Pere Màrtir en una fotografia presa en la primera dècada del segle XX. L'antiga església de Predicadors es començà a construir al segle XIV; en concret, les capelles, una part de l'absis i del campanar, i el cor, i no fou acabada fins al segle XVIII, quan es van aixecar el presbiteri i l'altar major, la nau principal i la volta, per bé que les parts noves no s'acabessin d'adaptar a l'estil gòtic originàriament projectat. El temple va ser demolit en la seva totalitat durant la Guerra Civil.
Procedència: Col·lecció Margot Vila i Roca.
L'església de Sant Pere Màrtir en una fotografia presa en la primera dècada del segle XX. L'antiga església de Predicadors es començà a construir al segle XIV; en concret, les capelles, una part de l'absis i del campanar, i el cor, i no fou acabada fins al segle XVIII, quan es van aixecar el presbiteri i l'altar major, la nau principal i la volta, per bé que les parts noves no s'acabessin d'adaptar a l'estil gòtic originàriament projectat. El temple va ser demolit en la seva totalitat durant la Guerra Civil.
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
L'església de Sant Pere Màrtir en una fotografia presa en la primera dècada del segle XX. L'antiga església de Predicadors es començà a construir al segle XIV; en concret, les capelles, una part de l'absis i del campanar, i el cor, i no fou acabada fins al segle XVIII, quan es van aixecar el presbiteri i l'altar major, la nau principal i la volta, per bé que les parts noves no s'acabessin d'adaptar a l'estil gòtic originàriament projectat. El temple va ser demolit en la seva totalitat durant la Guerra Civil.
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
La plaça de Sant Domènec i la muralla del Carme, amb els edificis de Cal Jorba, en una fotografia de principi dels anys trenta del segle XX, realitzada des del començament del carrer d'Àngel Guimerà. A la dreta, la Buresa.
Fidel Riu descrivia així la modernització del transport que acusava la plaça de Sant Domènec: «La nostra placeta de Sant Domènec, un temps plena de carruatges de tota mena, avui ha cedit el lloc als autos i camions, i té una parada de taxis permanent. Les llargues corrues de matxos i de cavalls queden reservades ja gairebé exclusivament al transport de les bigues de fusta. La resta de transports - llevat de alguns particulars que encara tenen carro- l'exerceixen els vehicles amb motor.»
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La muralla del Carme en una instantània obtinguda entre l'inici i el segon decenni de segle XX. Les muralles foren les primeres vies que foren pavimentades, però també foren les que més aviat necessitaren reparacions continuades de l'empedrat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia de la muralla del Carme.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La muralla del Carme en una instantània obtinguda entre l'inici i el segon decenni del segle XX. Les muralles foren les primeres vies que foren pavimentades, però també foren les que més aviat necessitaren reparacions continuades de l'empedrat.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
